COMENTARI D'ANNA ROSSELL (CHARLIE HEBDO) A L'ARTICLE DE JORDI VILA-ABADAL I VILAPLANA "JE NE SUIS PAS..."

  • Anna Rossell

per Anna Rossell

Sí, també jo sóc de l’opinió que no tot és lícit i que la llibertat d’expressió ha de tenir límits. En nom de la llibertat d’expressió no podem acceptar l’insult, la falta de respecte, el menyspreu de l’altre/a. On són els límits? Aquesta és la gran pregunta. La resposta no la poden donar les lleis; les lleis no són sensibles, analitzen, determinen i dictaminen mecànicament, i aquest és un tema que reclama molta sensibilitat. És per això que els límits els ha de posar una educació social, una tradició que hagi arrelat en tota societat de respecte a l’altre/a, al/a la “diferent”. Certament, aconseguir aquesta tradició no em sembla fàcil, però no és impossible. Només cal recordar com, al llarg de la història van canviant els valors en què viu una societat i la seva pràctica: recordo, per exemple, com, quan érem petites, els/les joves cedíem sempre el seient a la gent gran als trens i als autobusos. Això, que era la norma en aquell temps, ha desaparegut dels bons costums del carrer. Vol dir, doncs, que un capteniment es pot fer extensiu a la major part de la població, en funció de com tots/es treballem per fer-ho possible. Però està clar que les societats occidentals no estan precisament per la labor dels valors. Vertaderament és una pena.

Quan va passar això de París i, sobre tot després, veient la reacció dels mitjans de comunicació i de tanta gent dient allò de “Je suis Charlie Hebdo” vaig fer exactament el mateix comentari amb què en Jordi Vila-Abadal enceta el seu article. També les paraules del Papa al respecte em varen semblar bé. Com en Jordi Vila-Abadal, penso que tots els fonamentalismes són condemnables, de cap manera són justificables els crims de Charlie Hebdo, però val a dir que fer mofa de la fe d’altri és una actuació arrogant i irreverent, i també s’acosta al fonamentalisme. Jo sóc atea, però respecto la fe dels altres quan és fe honrada i religiosament profunda. Em va semblar vertaderament lamentable que la matança de París no hagués suscitat una polèmica social més seriosa; penso que es va deixar perdre una oportunitat valuosa, una reflexió que no li vindria gens malament a l’arrogància del món dit occidental com a sinònim d’ “il·lustrat”. 

Anna Rossell

Etiquetes: