CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (28-07-2017)

Original català

Traducción al español a continuación

Xec-Anna 28 juliol 2017

Des de la meva finestra a l’altra banda de la Mediterrània, al continent africà, quan guaito al món on vaig néixer i créixer, constat realitats que no acabo d’abastar.

Algunes ideologies veuen una mà negra en la pèrdua de valors, de consistència moral i de referència transcendental de la societat occidental. Mà negra del cos dels interessos econòmics, mà negra de les sectes secretes que tenen com objectiu la destrucció de l’Església catòlica; mà negra dels poders anticapitalistes... Els fonamentalistes i radicals de la defensa dels valors, de la consistència moral i de la referència a Déu solen ser els tenors de la ideologia del complot i de l’enemic obscur.

D’altres, més moderats i esperançats, parlen de canvi de referents, d’emergència de nous valors i de noves espiritualitats. El que sembla segur és que no hi ha capacitat social, política i econòmica per invertir la tendència a la degradació de l’ecosistema planetari, a la concentració de la riquesa i del benestar en un grup cada vegada més reduït, a la violència i a la tensió entre cultures, religions i societats.

Jo trob que hi ha una element subjectiu que s’ha de considerar, que no té res a veure amb manipulacions o recerques de nous fonaments ètics: és el fet de la fragilitat de la consciència moral de la persona humana, de la seva capacitat de responsabilitat i de compromís. Aquesta fragilitat no és nova, és de sempre. Cristians i jueus l’expliquen amb el mite del “pecat original”. En teologia moral diríem que, si ser bo i just és el desig de la consciència, aquest desig és sotmès a temptació. No es pot ser bo i just sense esforç, voluntat i sentit de la responsabilitat individual.

En els nostres intercanvis, hem constatat vàries vegades que el text del mite, investit d’una ideologia patriarcal i masclista, les institucions que l’han transmès, particularment l’Església catòlica, i més encara l’espanyola durant la dictadura de Franco, són en gran part responsables del rebuig, fins i tot de l’aversió, que paraules com “pecat”, “temptació”, “penitència” provoquen.

En aquest context, lluites legítimes que han fet progressar la qualitat de la consciència moral i la fan progressar encara, obliden de considerar i de reflexionar sobre la feblesa de la consciència moral.

Avui hi ha una consciència més ample de la dignitat de la persona humana; en pocs anys hem anat valorant i integrant nous drets humans. Avui hi ha una intel·ligència millor de les particularitats, en pocs anys hem anat enriquint el ventall d’identitats.

S’ha hagut de lluitar i es lluita encara per alliberar les consciències del sentiment de pecat, però s’ha oblidat que el dret i l’obligació expressats en forma de lleis i de sancions no estalvien la persona de la necessitat d’una consciència moral capaç de decisió, responsabilitat i compromís, i que aquesta consciència cal formar-la, educar-la i desenvolupar-la.

Trob que hi ha moltes batalles per a defensar o atacar drets a l’interior de la societat o entre cultures i religions diferents que són com elefants que es barallen i al mateix temps ho destrueixen tot al seu voltant.

Tancant sa finestra i mirant cap allà on sóc ara veig d’altres elefants barallant-se, que també ho poden destruir tot al seu voltant. Però açò per a un altra vegada.

*

*

CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÉS A ANNA ROSSELL (28-07-2017)

Traducción al español de Anna Rossell

Xec-Anna 28 de julio 2017

Desde mi ventana al otro lado del Mediterráneo, en el continente africano, cuando miro hacia el mundo donde nací y crecí, observo realidades que no acabo de aprehender.

Algunas ideologías ven una mano negra en la pérdida de valores, de consistencia moral y de referencia trascendental de la sociedad occidental. Mano negra del cuerpo de los intereses económicos, mano negra de las sectas secretas que tienen como objetivo la destrucción de la Iglesia católica; mano negra de los poderes anticapitalistas... Los fundamentalistas y radicales de la defensa de los valores, de la consistencia moral y de la referencia a Dios suelen ser los tenores de la ideología del complot y del enemigo oscuro.

Otros, más moderados y esperanzados, hablan de cambio de referentes, de emergencia de nuevos valores y de nuevas espiritualidades. Lo que parece seguro es que no hay capacidad social, política y económica para invertir la tendencia a la degradación del ecosistema planetario, a la concentración de la riqueza y del bienestar en un grupo cada vez más reducido, a la violencia y a la tensión entre culturas, religiones y sociedades.

Yo creo que hay una elemento subjetivo que se debe considerar, que no tiene nada que ver con manipulaciones o búsquedas de nuevos fundamentos éticos: es el hecho de la fragilidad de la conciencia moral de la persona humana, de su capacidad de responsabilidad y de compromiso. Esta fragilidad no es nueva, es de siempre. Cristianos y judíos lo explican con el mito del “pecado original". En teología moral diríamos que, si ser bueno y justo es el deseo de la conciencia, este deseo es sometido a tentación. No se puede ser bueno y justo sin esfuerzo, voluntad y sentido de la responsabilidad individual.

En nuestros intercambios, hemos constatado varias veces que el texto del mito, investido de una ideología patriarcal y machista, las instituciones que la han transmitido, particularmente la Iglesia católica, y más aún la española durante la dictadura de Franco, son en gran parte responsables del rechazo, incluso de la aversión, que palabras como "pecado", "tentación", "penitencia" provocan.

En este contexto, luchas legítimas que han hecho progresar la calidad de la conciencia moral y la hacen progresar aún, se olvidan de considerar y de reflexionar sobre la debilidad de la conciencia moral.

Hoy hay una conciencia más amplia de la dignidad de la persona humana; en pocos años hemos ido valorando e integrando nuevos derechos humanos. Hoy entendemos mejor las particularidades, en pocos años hemos ido enriqueciendo el abanico de identidades.

Se ha tenido que luchar y se lucha aún por liberar las conciencias del sentimiento de pecado, pero se ha olvidado que el derecho y la obligación, expresados ​​en forma de leyes y de sanciones, no ahorran a la persona la necesidad de una conciencia moral capaz de decisión, responsabilidad y compromiso, y que esta conciencia hay que formarla, educarla y desarrollarla.

Opino que hay muchas batallas para defender o atacar derechos en el interior de la sociedad o entre culturas y religiones diferentes que son como elefantes que se pelean y al mismo tiempo lo destruyen todo a su alrededor.

Cerrando su ventana y mirando hacia donde estoy ahora veo otros elefantes peleándose, que también lo pueden destruir todo a su alrededor. Pero esto lo dejo para la próxima ocasión.