Poema d'Anna Rossell / Poema de Anna Rossell

  • L'escriptora i poeta Anna Rossell
  • L'escriptora i poeta Anna Rossell

(de: Poesia per al nostre temps)

(Per a Heidrun)

Escriure per deslliurar l’ofec,
la pedra sagnant que abrusa l’escalf
de la llum. Escriure per néixer de nou,
si de cas, quan la mort t’ha vençut, quan el cos
sense pell és ferida exposada i cruent, l’ànima
daga punyent. Escriure per foragitar els voltors
que et ronden la finestra oberta si la mà,
desvalguda, no et respon. Escriure per conjurar
el temps de malaurança, per assuavir l’aflicció
de la mirada verge. Escriure per espantar l’espant
quan l’horror ens deixa sens paraules,
per esventrar la vida despietada, per ressorgir
de la cendra, ardent encara.

Perviure per prosseguir escrivint, per deslliurar
l’ofec, per cedir una escletxa
a l’esperança.

© Anna Rossell
(Tots els drets reservats)
*
Poema de Anna Rossell
(de: Poesía para nuestro tiempo)

(Para Heidrun)

Escribir por liberar la angustia,
la piedra sangrante que somete el calor
de la luz. Escribir para nacer de nuevo,
quizás, cuando la muerte te ha ganado la partida,
cuando el cuerpo sin piel es herida cruenta y expuesta,
el alma una daga punzante.Escribir para ahuyentar los buitres
que te rondan la ventana abierta si la mano,
desvalida, no responde. Escribir por conjurar
los tiempos de infortunio, para aplacar la aflicción
de la mirada virgen. Escribir para espantar el espanto
cuando el horror nos deja sin palabras,
para desintegrar la vida despiadada, para resurgir
del rescoldo en la ceniza.

Subsistir para perseverar en la escritura, para expulsar
la angustia, para ceder un resquicio
a la esperanza.

© Anna Rossell
(Traducción al español de Anna Rossell

(Todos los derechos reservados)

*

Traducció a l'alemany de Heidrun Kaletsch / Traducción al alemán de Heidrun Kaletsch

Schreiben, den Alb beschwören,

den blutigen Stein, der die helle

Flamme erstickt. Schreiben, neu werden,

wer weiß, wenn der Tod dein Spiel gewann,

gehäutet der Leib, offene Wunde am Pranger, die Seele

ein scharfer Dolch. Schreiben, die Geier verscheuchen

die dein offenes Fenster umkreisen, wenn die Hand lahmt

und keine Antwort hat. Schreiben,

die glücklose Zeit beschwören, Trübsal trösten

des reinen Blicks. Schreiben, den Schrecken erschrecken

wenn das Grauen keine Worte weiß,

das gnadenlose Leben sezieren, neu werden

aus Aschenglut.

 

Standhalten und schreibend bleiben, den Alb

vertreiben, lass einen Spalt

der Hoffnung.

 

© (de la traducció a l'alemany / de la traducción al alemán) Heidrun Kaletsch

Etiquetas: