*
BERLIN, CORA-BERLINER-STRASSE EINS
da sprechen millionen von toten aus dem zement
aus stein einförmig und kalt vom grauen
ohne maß klagt eine dröhnende stille
klagt die gegenwart der toten ein
gleichförmiger zement dasselbe eintönige schwarz
endlos einförmige ebene des todes
des leidens ebenso endlos wie alltäglich (jahraus jahrein)
an ewiggleichem zweifel ohne namen der zement
millionen namen sie schreien zum himmel

*
(Català)

L’espitllera ha deixat de ser-nos
esperança. Ja no plora el nadó,
però la mare l’estreny
contra el seu pit.

Aigua, ha dit encara,
un altre cop.

I s’ha fet definitivament
de nit al vagó. I el tren de bestiar
s’ha mogut altra vegada,
lentament.

Com si no hagués arribat al seu destí,
encara.

*
Al original catalán sigue su traducción al español
*
Entrevista feta per: Ester F. Matalí.
*
Pregunta: Com a lectors ens interessa molt el procés creatiu: com es fa un poemari? És a dir, comença a fer poemes sobre una temàtica concreta? Recull poemes que ja tenia escrits?
Quin ordre segueixen els poemes, per exemple a Àlbum d’absències, el seu nou poemari publicat amb Playa de Ákaba?
*