Poemas

QUAN JA NO QUEDA ESPERANÇA... / CUANDO NO QUEDA YA ESPERANZA ALGUNA...

*
*
(Català)

Quan ja no queda esperança,
quan tot està perdut,
necessites encara un aixopluc
on la mort potser lliuri al vent
un bri de vida.

I que glaçat el vent,
que erma la terra
quan ja tan sols s’alimenta
de despulles.

I cap rosada, cap alba,
és rosada ni alba,
perquè tot s’ha acabat,
tot és mentida.

© Anna Rossell

Etiquetes: 

PARA ÁGORA, LA ÚLTIMA SEGUIDORA DE ESTA TERTULIA, A MODO DE BIENVENIDA, ESTE POEMA (Al distingit auditori, bona tarda / Al distinguido auditorio, buenas tardes)

*
Al original catalán sigue su traducción al español

(Català)

Al distingit auditori, bona tarda.

Com anuncia el programa, avui us parlaré de l’hermenèutica i

Etiquetes: 

Pàgines