per Xec Marquès

M’havia passat pel cap d’escriure algun comentari del fenomen Charlie. Sobretot desprès de constatar la presència de presidents africans en la manifestació de repulsa de l’atemptat. Hi havia presidents que a casa seva maltracten els periodistes i tot aquell que gosi posar en qüestió el seu poder. Quan vaig llegir informacions sobre el gran profit comercial de la campanya. Quan vaig llegir que a Nigèria, a les dues ciutats més grans, el 80 % de les esglésies cristianes (totes confessions confoses) va se atacat, algunes cremades. Quan vaig llegir notícies de les manifestacions ens sentit contrari en molts països de majoria de població musulmana.

L’olor i el sentiment que em venia era el de la hipocresia a escala mundial. De la comèdia dels poders d’Estat i dels mitjans de comunicació. Puc sentir el desconcert de molta gent de molt bon seny, cristians i musulmans davant un tal espectacle mediàtic. Trobo que això també ha d’entrar en el debat. Trobo que també això entra en el joc de la promoció dels fonamentalismes i dels fonamentalistes.

Segurament el poder necessita símbols per afirmar-se, i afirmant-se amagar les seves febleses i les seves zones més obscures. I una és la superficialitat i la manipulació de les masses. Com que França no pot acceptar de ser atacada per ser cristiana -França és laica i democràtica-, erigeix l’altar de la laïcitat i de la llibertat d’expressió com a nova religió. Però calla la boca davant la manca de laïcitat i de democràcia a Israel, als Emirats Àrabs, a Aràbia Saudita... i els musulmans fanàtics de Nigèria les emprenen contra els símbols cristians (també van atacar el Lycée Français).

La teocràcia és una noció occidental com ho és la democràcia i la laïcitat. No m’imagino com es pot produir una nova il·lustració que no sigui global. No crec que es tracti que els que no l’han passada hi hagin de passar per a trobar-nos desprès en un terreny comú on el producte de la il·lustració francesa sigui el terreny comú. Em sona a dir que quan els fonamentalistes hagin sortit de l’època obscurantista i bàrbara, llavors ens podrem entendre. Per això dic que només en procés global de reflexió i de fonamentació de nous valors socials i de la seva expressió -i amb això coincideixo amb la teva reflexió-. I el marc d’aquesta reflexió no pot ser la de la conquesta del poder polític i del domini del món.

Xec Marquès