ON LES SENSIBILITATS ES TROBEN

  • David Foenkinos
  • Portada de "Charlotte", de David Foenkinos

David Foenkinos

Charlotte

Traducció de Mercè Ubach

Edicions 62, Barcelona, 2015

Barcelona.

10.10.2015

Quants genis deuen dormir en els magatzems dels custodis de l’art? Quants es perden sense aflorar mai o veuen tan sols una espurna de reconeixement del seu geni? Aquestes preguntes ens vénen al cap quan llegim Charlotte (Edicions 62), a cavall entre la biografia i la novel·la, de David Foenkinos. Ha estat gràcies a aquest llibre, traduït a més de vint llengües, distingit amb el premi Renaudot i el Goncourt des Lycéens 2014, a més del dels llibreters francesos, un fenomen de vendes a França, que l’obra de la pintora Charlotte Salomon ha sortit a la llum, ara esperem que definitivament.

Sengles exposicions la recorden aquests dies: a Ville-Franche-sur-mer, clausurada el 31 de setembre, i al Museum der Moderne de Salzburg, on el seu treball més important, Vida? o Teatre?, podrà ser admirat fins al 18 de octubre. Tot i que el diari de la pintora el 1963,Charlotte Salomon, Ein Tagebuch in Bildern 1917-1943 (Charlotte Salomon, un diari en imatges 1917-1943) va ser publicat per l’editorial Reinbek i que posteriorment, el 1972, se’n va fer un documental del mateix títol sota la direcció de Curt Linda i guió de Gerhard Schoenberner, que sapiguem de l’existència de Charlotte Salomon és pura casualitat.

David Foenkinos (París, 1974), autor sobretot humorístic, encara que no exclusivament, sorprèn amb aquest text perquè se surt del seu registre i de les seves temàtiques habituals. Traduït àmpliament a l’espanyol o, com el text que ressenyem, al català, les seves obres més nomenades, La delicadesa (Seix Barral, 2012) o Estic molt millor (Seix Barral, 2013), res tenen a veure amb el llibre que ens ocupa.

Charlotte és el producte d’una necessitat, la qual se li va imposar a l’autor quan, a partir d’una estada a Berlín finançada per una beca literària l’any 2004, una amiga que treballava en un museu li va aconsellar veure l’exposició temporal d’una pintora gens coneguda. La commoció que Salomon va desencadenar en Foenkinos la descriu ell mateix en la biografia novel·lada, en la qual inclou passatges relatius a la gestació del text: “Em va dir: Has de venir a veure l’exposició./[…]/I va ser immediat./El sentiment d’haver trobat per fi el que buscava./El desenllaç inesperat de l’atracció que sentia./El meu vagabundejar m’havia conduït al lloc correcte./Ho vaig saber des del moment que vaig descubrir Vida?, o Teatre?/Tot el que m’agradava./Tot el que em removia des de feia anys./Warburg i la pintura./Els escriptors alemanys./La música i la imaginació./La desesperació i la follia./Allà hi era tot./En esclat de colors vius.//La connivència immediata amb algú./L’estranya sensació d’haver estat ja en un lloc./Tot això ho tenia, amb l’obra de la Charlotte./Coneixía el que descobria.”

L’impacte d’aquesta revelació va portar a Foenkinos a ocupar-se intensament del Diari de Charlotte, Leben? oder Theater? (Vida? o teatre?) durant vuit anys, un diari del tot inusual: un document històric i artístic, en tant que relata a través de text, imatge i música la crònica de la Història de l’horror nazi a partir de la història d’una biografia concreta: la de Charlotte Salomon, una noia jueva, de família assimilada, no practicant, que va prendre consciència del seu origen arran de la seva persecució. Conscient que la seva vida podia tenir els dies comptats, Salomon va emprendre febrilment a contrarellotge la tasca de documentar els moments de la seva vida sota el terror nazi, a Niça i en el seu refugi francès de Villefranche-sur-mer. Dona de vasta cultura i amplis coneixements musicals, anotava la peça musical que calia escoltar davant la contemplació de cadascuna de les seves pintures -ella mateixa va subtitular el seu diari Ein Singesspiel (Una opereta; literalment, Obra cantada, Obra musicada). Estudiant a l’Acadèmia de Belles Arts de Berlín en una època en què els jueus no eren admesos en la institució, Charlotte simpatitza amb l’art degenerat de Max Beckmann, Marc Chagall, Max Ernst i Otto Dix, i els seus dots artístics impressionen als professors.

Deportada a Auschwitz des de la França ocupada pels nazis, va morir gairebé immediatament a les cambres de gas als vint-i-sis anys. Si bé el llibre està concebut únicament com a text literari i no conté il·lustracions, la sensible biografia de Foenkinos té el mèrit de rescatar de l’oblit la figura d’aquesta genial pintora i situar la seva obra en el lloc que justament li correspon. Escrita gairebé sistemàticament en present, l’autor desenvolupa un estil entretallat a partir de l’enumeració de frases curtes sense connectors, que confereixen al text un ritme apressant, que aconsegueix situar el lector en la immediatesa dels fets, conferint-los caràcter d’urgència. Un estil que, en paraules del mateix Foenkinos, li va costar molt trobar per poder “respirar davant de tanta tragèdia”. La novel·la-biografia ha estat publicada també en espanyol per Alfaguara, 2015, en traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia i Amaya García Gallego.

L’obra pictòrica de Charlotte Salomon, entre la qual es troba Leben? oder Theater?, va ser llegada pel seu pare, que va sobreviure a la persecució nazi, als anys setanta al Jewish Historical Museum d’Amsterdam, però no s’exhibeix de manera permanent. Leben? oder Theater? es componia originalment de 1325 gouaches i transparències, molts dels quals va descartar la pintora. D’ells van quedar uns vuit-cents llenços.

Anna Rossell

(Publicat a Núvol. Diari digital de cultura en català,10-10-2015: http://www.nuvol.com/opinio/on-les-sensibilitats-es-troben/ )

(També en espanyol dins: Las nueve musas. Semanario de Artes y Humanidadeshttp://lasnuevemusas.com/david-foenkinos/ )

 

Etiquetas: