"L'escola contra el món", de Gregorio Luri (ed. La Campana)

Me encanta esta cita del libro de Luri "L'escola contra el món":
"La feina dels psicòlegs de l’aprenentatge (estic pensant en Piaget) és entendre de quina manera anem assolint coneixements sobre la realitat, i per aquesta raó acostumen a centrar els seus estudis en una part de a totalitat de la persona, la intel·lectual. Però així tendeixen a pensar que l’home és un ésser racional, cosa més que dubtosa, perquè la raó no és el tot de la naturalesa humana. Si bé és en la raó on resideix la diferència entre l’home i la resta d’animals, això no vol dir que la raó sigui l’essència de l’home. Com a molt, podem dir que avança cap a la racionalitat i que mentre fa aquest camí se’l pot definir com un animal polític, perquè la política solament en part és una activitat racional. No és, en qualsevol cas, gaire més racional que la nostra llengua, els nostres mites i prejudicis, la nostra història, les nostres aspiracions i lligams comunitaris, el nostre sentit de la noblesa i de la vergonya... o simplement que la nostra necessitat de consol.”
Muy acertado este énfasis de Luri en la pretensión (supuestamente arrogante) de que el ser humano es un ente esencialmente racional. A quien le interese el tema le recomiendo leer la obra de teatro "Woyzeck", del genial autor alemán Georg Büchner, una crítica descarnada al idealismo alemán y a la doble razón kantiana.

Etiquetas: