PARA RAFAEL MULERO, EL ÚLTIMO SEGUIDOR DE ESTA TERTULIA, A MODO DE BIENVENIDA, ESTE POEMA

*
Traducción al español a continuación
*

(Català)

El cel, que habita la mà alliberadora,

ens envia fa dies mort i destrucció;

la mirada dels aris s’ha enfosquit

i els seus ulls ens penetren amb l’odi

radical de qui veu en nosaltres la imatge

de la culpa.

Però estem massa desfets per témer res;

la indiferència nodreix l’últim alè   

per protegir-nos del dolor

de l’esperança.

No és resignació,

és l’apatia opaca de les bèsties

amansides a cops fora del temps.

Vivim per inèrcia en un present

etern, aliens a cap altra voluntat

que no sigui

morir.

© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau. El verger dels bedolls)

*

*

(Español)
El cielo, que habita la mano liberadora,

nos envía hace días muerte y destrucción;

la mirada de los arios se ha ensombrecido

y sus ojos nos penetran con el odio

radical de quien ve en nosotros la imagen

de la culpa.

Pero estamos demasiado deshechos para el temor;

la indiferencia nutre el último aliento   

para protegernos del dolor

de la esperanza.

No es resignación,

es la apatía opaca de las bestias

amansadas a golpes fuera del tiempo.

Vivimos por inercia en un presente

eterno, ajenos a cualquier voluntad

que no sea

morir.

© Anna Rossell (Auschwitz-Birkenau. El verger dels bedolls)

Etiquetas: