*
Al original catalán sigue su traducción al español

(Catalán)

Ens cal escriure els noms
-tots els noms-, però no tenim l’espai
per a tants noms. Millor cerquem les mans
-totes les mans-, que col·loquin la sagrada pedra
al mig del món, morada de l’humà,
estigma de l’horror per recordar.

Per sempre més.

Que la pedra ens sigui referència i nord
per sempre més,
que mai més cap poble sigui botxí
de cap poble,
que cap filla o fill de la nostra estirp
sigui mai més botxí de la nostra estirp.

Mai més.

© Anna Rossell (Del poemari inèdit, Auschwitz-Birkenau. El verger dels bedolls / Auschwitz-Birkenau. El vergel de los abedules)
*
*
(Español)

Debemos escribir los nombres
-todos los nombres-, pero no hay espacio
para tantos nombres. Mejor busquemos las manos
-todas las manos-, que coloquen la sagrada piedra
en el centro del mundo, morada del humano,
estigma del horror para el recuerdo.

Por siempre jamás.

Que la piedra nos sea referencia y norte
para siempre,
que nunca más un pueblo sea verdugo
de un pueblo,
que ninguna hija o hijo de nuestra estirpe
sea verdugo de nuestra estirpe.

Nunca más.

© Anna Rossell (Del poemario inédito, Auschwitz-Birkenau. El verger dels bedolls / Auschwitz-Birkenau. El vergel de los abedules)