POEMA D'ANNA ROSSELL / POEMA DE ANNA ROSSELL

  • Anna Rossell

(Traducción al español a continuación)

(Als/a les que moren a mans de l'immobilisme dels/de les polítics/ques - A los/las que mueren a manos del inmovilismo de los/las políticos/as)

Fugir de l’espant de la terra esbotzada
amb un fardell sobtat i a l’esquena l’esglai
de l’ull encalçador; travessar confins i més
confins amb la incertesa de tot i la certesa
de la fam, al caprici d’oratges i de sort, la vida 
com a fi; emprens el llarg camí sense capdill, cap 
Moisès et guia pel desert, cap manà per a la 
boca dels teus fills, un miracle del teu Déu per tot 
consol; les nits de paor al ras confiant 
que la fosca preservi els pocs matolls, vostre 
recer, de la gossada hostil. Seguir fugint quan pensaves 
haver arribat a port, després de tantes morts i tanta 
set, i l’arena de la platja que t’ha vist t’ha 
retornat a la frisança de la mar. Seguir fugint quan el camí
s’alimenta dels teus fills i la urgència et nega fins 
el plor del dol per salvar, potser, la vida del petit. Seguir
fugint quan present i futur s’han coalitzat per a ensems
exigir seguir fugint sense repòs. Seguir fugint quan 
enrere i endavant són el mateix infern i el lloc on ets 
no t’ofereix un lloc. Seguir fugint perquè tot t’empeny 
cap endavant per assolir redós i et negues a pensar 
que no n’hi ha. Seguir fugint per ancorar en el teu 
somni a Creta a lloms de Zeus i trobar uns ulls que et regalin 
l’aixopluc del seu somrís, sembrar al vell continent 
una sement, esperma del teu nom, 
que permeti créixer l’esperança, 
i dir-li vida.

© Anna Rossell 
(El Masnou, 07-09-2015)
*
*
(Español, traducción de Anna Rossell)

Huir del espanto de la tierra rota
con un  hato improvisado y a la espalda 
el espanto del ojo amenazante; atravesar 
confines y confines con la inseguridad de todo 
y la seguridad del hambre, al capricho de los 
vientos y la suerte, por todo fin, la vida; 
emprendes travesía sin caudillo, ningún Moisés 
te guía en el desierto, ningún maná para la boca 
de tus hijos, sólo un milagro de tu Dios como 
consuelo; las noches de terror al raso confiando
a la negrura el escaso matorral que os sirve
de refugio de la hostil jauría. Seguir huyendo cuando 
pensabas haber llegado a puerto, después de tanta
sed y tanta muerte, y la arena de la playa al verte
te ha retornado al mar y a la zozobra. Seguir huyendo cuando 
el camino se alimenta de tus hijos y la urgencia te niega 
hasta el llanto doloso para salvar, quizá, la vida 
del pequeño. Seguir huyendo cuando presente y futuro 
se han confabulado y te obligan a seguir huyendo sin 
reposo. Seguir huyendo cuando atrás y adelante son 
el mismo infierno y el lugar donde estás no es para ti 
lugar. Seguir huyendo porque todo te empuja hacia 
delante para alcanzar refugio y te niegas a pensar que no 
hay refugio. Seguir huyendo para fondear en Creta
a lomos de Zeus, como en tu sueño, y encontrar unos 
ojos que te den un cobijo en su sonrisa, sembrar 
en el viejo continente una semilla, esperma de tu nombre, 
que deje germinar a la esperanza,
y llamarla vida. 

© Anna Rossell  
(El Masnou, 04-09-2015)

Etiquetas: 

Comentarios

Valguin els teus versos com

Valguin els teus versos com una pregària al Déu que ens protegeix a tots, que sàpiga donar la glòria aquells que no l'hauran aconseguit a la terra. Gràcies Anna