POEMA D'ANNA ROSSELL / POEMA DE ANNA ROSSELL
(Traducción al español a continuación)
(Als/a les que moren a mans de l'immobilisme dels/de les polítics/ques - A los/las que mueren a manos del inmovilismo de los/las políticos/as)
Fugir de l’espant de la terra esbotzada
amb un fardell sobtat i a l’esquena l’esglai
de l’ull encalçador; travessar confins i més
confins amb la incertesa de tot i la certesa
de la fam, al caprici d’oratges i de sort, la vida
com a fi; emprens el llarg camí sense capdill, cap
Moisès et guia pel desert, cap manà per a la
boca dels teus fills, un miracle del teu Déu per tot
consol; les nits de paor al ras confiant
que la fosca preservi els pocs matolls, vostre
recer, de la gossada hostil. Seguir fugint quan pensaves
haver arribat a port, després de tantes morts i tanta
set, i l’arena de la platja que t’ha vist t’ha
retornat a la frisança de la mar. Seguir fugint quan el camí
s’alimenta dels teus fills i la urgència et nega fins
el plor del dol per salvar, potser, la vida del petit. Seguir
fugint quan present i futur s’han coalitzat per a ensems
exigir seguir fugint sense repòs. Seguir fugint quan
enrere i endavant són el mateix infern i el lloc on ets
no t’ofereix un lloc. Seguir fugint perquè tot t’empeny
cap endavant per assolir redós i et negues a pensar
que no n’hi ha. Seguir fugint per ancorar en el teu
somni a Creta a lloms de Zeus i trobar uns ulls que et regalin
l’aixopluc del seu somrís, sembrar al vell continent
una sement, esperma del teu nom,
que permeti créixer l’esperança,
i dir-li vida.
© Anna Rossell
(El Masnou, 07-09-2015)
*
*
(Español, traducción de Anna Rossell)
Huir del espanto de la tierra rota
con un hato improvisado y a la espalda
el espanto del ojo amenazante; atravesar
confines y confines con la inseguridad de todo
y la seguridad del hambre, al capricho de los
vientos y la suerte, por todo fin, la vida;
emprendes travesía sin caudillo, ningún Moisés
te guía en el desierto, ningún maná para la boca
de tus hijos, sólo un milagro de tu Dios como
consuelo; las noches de terror al raso confiando
a la negrura el escaso matorral que os sirve
de refugio de la hostil jauría. Seguir huyendo cuando
pensabas haber llegado a puerto, después de tanta
sed y tanta muerte, y la arena de la playa al verte
te ha retornado al mar y a la zozobra. Seguir huyendo cuando
el camino se alimenta de tus hijos y la urgencia te niega
hasta el llanto doloso para salvar, quizá, la vida
del pequeño. Seguir huyendo cuando presente y futuro
se han confabulado y te obligan a seguir huyendo sin
reposo. Seguir huyendo cuando atrás y adelante son
el mismo infierno y el lugar donde estás no es para ti
lugar. Seguir huyendo porque todo te empuja hacia
delante para alcanzar refugio y te niegas a pensar que no
hay refugio. Seguir huyendo para fondear en Creta
a lomos de Zeus, como en tu sueño, y encontrar unos
ojos que te den un cobijo en su sonrisa, sembrar
en el viejo continente una semilla, esperma de tu nombre,
que deje germinar a la esperanza,
y llamarla vida.
© Anna Rossell
(El Masnou, 04-09-2015)
Comentarios
Valguin els teus versos com
Enviado por Lita Palomera (no verificado) el
Valguin els teus versos com una pregària al Déu que ens protegeix a tots, que sàpiga donar la glòria aquells que no l'hauran aconseguit a la terra. Gràcies Anna