POEMA D'ANNA ROSSELL / POEMA DE ANNA ROSSELL
Aquest poema d'Anna Rossell, musicat i cantat per Mariona Sagarra en l'original català, forma part del segon CD Brigadas Intergeneracionales
Este poema de Anna Rossell, musicado y cantado por Mariona Sagarra en el original catalán, forma parte del segundo CD Brigadas Intergeneracionales
Àudio Mariona Sagarra: https://soundcloud.com/user-768802948/temps-era-temps-1
Original català
TEMPS ERA TEMPS
Als estrangers que van lluitar per a nosaltres a ca nostra
Als estrangers que cerquen refugi entre nosaltres
Se’ns han podrit els ulls
amb la carn dels morts de les cunetes
-els morts eren els nostres-.
I ara les nostres mans no s’atansen
cap a la llunyania.
Temps era temps herois forans sembraren a ca nostra
un verger d’esperança nodrit amb els seus cossos
-seus i nostres-.
Temps era temps terres llunyanes
acolliren la nostra malaurança.
Ara nosaltres forgem filats i alcem muralles,
les nostres cunetes són líquids cementiris
i l’ombra allargada de les guerres
llença els seus morts a l’arena
de les nostres platges.
Cap boca per reclamar els seus ossos,
cap epitafi per a la nostra vergonya.
Temps era temps la mort condecorava les trinxeres,
avui encalça l’últim cau de la innocència.
Temps era temps herois forans vingueren a ca nostra.
© Anna Rossell
*
*
Espanyol / Español (traducció/n Anna Rossell)
A los extranjeros que lucharon por nosotros en nuestra tierra
A los extranjeros que buscan refugio entre nosotros
ENTONCES
Se nos pudrieron los ojos
en las cunetas con la carne de los muertos
-los muertos eran nuestros-
y ahora nuestras manos no se extienden
hacia la lejanía.
Entonces héroes foráneos sembraron en nuestra tierra
semillas de esperanza, un vergel alimentado con sus cuerpos
-suyos, nuestros-.
Tierras lejanas acogieron entonces
nuestra angustia.
Ahora nosotros forjamos alambradas y levantamos muros,
nuestras cunetas son cementerios de agua
y la sombra alargada de las guerras
arroja a sus muertos a la arena
de nuestros litorales.
No hay boca para reclamar sus huesos,
no hay epitafio para la vergüenza.
Entonces la muerte condecoraba las trincheras,
hoy asedia el último bastión de la inocencia.
Entonces héroes foráneos vinieron a nuestra tierra.
© Anna Rossell
*
*
Anglès / Inglés (traducció/n de David Prendergast)
ONCE
(ONCE UPON A TIME)
for the foreigners who came here to fight for us
for the foreigners who search for refuge amongst us
Our eyes have rotted with the flesh of those
buried by the sides of the roads
they were ours, the dead
and now our hands no longer reach out
into the distance.
Once, foreign heroes sowed seeds of hope
in our land, an orchard fed with their bodies
- theirs, ours-.
Once, our anguish found refuge
in far-off lands.
Now we forge barbed wire fences and build walls,
watery cemeteries are our roadsides now,
and the long shadow of war
vomits the dead onto the sand
of our coasts.
No voices to reclaim the bones,
no epitaph for our shame.
Once, Death pinned medals on the trenches,
now it besieges the last stronghold of innocence.
Once, foreign heroes came to our land.
© Anna Rossell