A propòsit de certa informació sobre el conflicte Espanya-Catalunya a la premsa alemanya / A propósito de una información sobre el conflicto España-Cataluña en la prensa alemana / A propos von mancher Information über den spanisch-katalanischen Konflikt

  • Manuel Ávila Urbano

Més avall, la traducció del text d'Ulrich Ladurner al català i a l'espanyol  

Más abajo, la traducción del texto de Ulrich Ladurner al catalán y al español  
*
*
Originaltext von Ulrich Ladurner
http://www.zeit.de/…/carles-puigdemont-kata…/komplettansicht

Traducció al CATALÀ de l'article d'Ulrich Ladurner (d'Anna Rossell)

Carles Puigdemont: Radicalitza fins i tot després del seu fracàs

Puigdemont podria passar a la història com el català que ha perjudicat més que ningú la causa catalana. El seu fracàs no és el final del moviment independentista.

Article d'Ulrich Ladurner, Brussel•les

3 Novembre 2017, 10:59 h. 636 Comentaris

FOTO 
El president autòmic destituït Carles Puigdemont © Pierre-Philippe Marcou/AFP/Getty Images

Rebel•lió i conspiració contra l'autoritat de l'Estat és l'acusació contra vuit membres del deposat govern regional català. La jutge espanyola Carmen Lamela ha ordenat per a ells presó preventiva. Oriol Junqueras, vicepresident del deposat govern català, va ser enviat a la presó. "Aquest Estat és un perill per a tots nosaltres!".

L'afirmació no és nova. Puigdemont afirma haver estat convençut des dels quinze anys que Espanya no és realment una democràcia sinó un estat autoritari. La jutge Carmen Lamela va emetre una ordre d'arrest europea contra Puigdemont i altres quatre pròfugs.

¿Presó sense llibertat condicional per als membres d'un govern deposat, però elegit democràticament? No recorda això la Turquia d'Erdoğan, la Rússia de Putin? Potser té raó Puigdemont després de tot?

En primer lloc, Puigdemont ha fet molt per limitar la simpatia i la comprensió cap a ell: ha abusat de la seva posició per promoure la separació de Catalunya d'Espanya. En fer-ho va violar deliberadament la constitució, va violar l'estatut català, va ignorar l'oposició parlamentària i va dividir profundament la societat catalana. Res ni ningú ha estat capaç de dissuadir-lo del seu rumb radical, ni les advertències de la Unió Europea, ni els advertiments de Madrid, ni tan sols els centenars de milers de catalans que han pres els carrers contra el seu rumb.

La marxa d'un adbocat de pacotilla

Des del començament de la crisi el primer ministre espanyol Mariano Rajoy li va dir repetides vegades a Puigdemont que hauria de cedir "per evitar el pitjor". Hi va haver una sèrie d'oportunitats perquè Puigdemont sortís de l'espiral de radicalització. Finalment, va tenir l'oportunitat de convocar noves eleccions. Va poder haver evitat que Catalunya quedés sota administració judicial en virtut de l'article 155 de la Constitució. També aquesta oportunitat la va desaprofitar Puigdemont.

Que fos per falta de prudència, per oportunisme o per una consideració estratègica, això no ho sabem. Puigdemont va portar la independència de Catalunya al parlament per votar-la i va marxar a Brussel•les quaranta-vuit hores després. Va ser la lamentable marxa d'un advocat de pacotilla.

Puigdemont podria passar a la història com el català que ha perjudicat més que ningú la causa catalana. El seu fracàs no és el final del moviment independentista. Amb un president com ell Catalunya no necessita cap altre enemic. Puigdemont ha fracassat en tots els àmbits.

Vídeo: http://www.zeit.de/…/carles-puigdemont-kata…/komplettansicht

Catalunya: s'espera una ordre d'arrest contra Puigdemont divendres

El deposat primer ministre català ha exigit des de l'exili a Brussel•les l'alliberament dels ex membres del gabinet. Nou ordres d'arrest ja han estat emeses, es diu que el mateix Puigdemont seguirà el divendres, segons el tribunal.

FOTO

© Foto: Juan Medina / Reuters

Fa el que sempre ha fet: radicalitzar

A Catalunya mateix, la seva partida va obrir la possibilitat d'un nou començament. El govern espanyol va fixar les eleccions pel 21 de desembre. Totes les parts, inclòs Puigdemont, han anunciat la seva participació. En el camp separatista va haver primers intents d'autocrítica: que potser s'havia anat massa lluny, que s'havien imaginat que la complicació del cas no els ho posaria tan difícil, va dir un membre destacat del partit de Puigdemont.

Després d'aquests dramàtics dies va arribar una mica de pau. La crisi catalana no es va resoldre, però semblava haver pres el camí de la raó. El separatisme no estava derrotat, però la seva radicalització s'havia alentit, almenys a primera vista. Perquè el separatisme no s'ha evaporat, presumiblement després dels esdeveniments dels últims mesos s'ha enfortit. Sigui com sigui, Catalunya està avui més polaritzada que mai.

Amb la sortida de Puigdemont podria esperar-se que el diàleg començarà, que potser Espanya i Catalunya tornaran a les converses després de les eleccions de desembre. Això és imprescindible, perquè el fracàs de Puigdemont no és sinònim de la fi del desig d'independència de milions de catalans. Espanya ha de lidiar amb el separatisme català i trobar respostes sensates.

Un procés just i transparent

La decisió de la jutge Carmen Lamela ara sembla amenaçar-ho tot de nou. De totes maneres, però, Puigdemont la fa servir per tornar a la seva: fa el que sempre ha fet: radicalitzar.

No convé trepitjar el derrotat, aquest és un manament polític. La venjança debilita el guanyador i enforteix el perdedor. El president del govern espanyol Mariano Rajoy sembla haver-ho entès; practica la moderació. El govern declara que no farà comentaris sobre la decisió del tribunal. Això és correcte i intel•ligent.

Un jutge no és un polític. Ha de guiar-se per la llei, no per consideracions polítiques. Aquesta és una de les bases d'un Estat de dret. Però també és cert que les decisions judicials tenen lloc en un context polític, que en l'actualitat és molt fràgil a Espanya.

Ara Carmen Lamela haurà de mostrar que la seva decisió està justificada. Les acusacions contra els separatistes són dures i per la seva duresa exigeixen una documentació ben fundada. Un procés just i transparent és la millor manera de contrarestar la propaganda de Puigdemont.

Vídeo: http://www.zeit.de/…/carles-puigdemont-kata…/komplettansicht

Espanya - Panoràmica sobre el conflicte català

El conflicte autonòmic té arrels històriques, però també raons actuals. El vídeo en mostra l'evolució

© Foto: Joesp Llac, AFP / Getty Images

D’ Ulrich Ladurner 1 Novembre 2017
*
*
Traducción al español del artículo de Ulrich Ladurner (de Anna Rossell)

Carles Puigdemont: Radicaliza incluso después de su fracaso

Puigdemont podría pasar a la historia como el catalán que ha perjudicado como nadie la causa catalana. Su fracaso no es el final del movimiento independentista.

Artículo de Ulrich Ladurner, Bruselas

3 Noviembre 2017, 10:59 h 636 Comentarios

FOTO

El presidente autómico destituido Carles Puigdemont © Pierre-Philippe Marcou/AFP/Getty Images

Rebelión y conspiración contra la autoridad del Estado es la acusación contra ocho miembros del depuesto gobierno regional catalán. La juez española Carmen Lamela ha ordenado para ellos prisión preventiva. Oriol Junqueras, vicepresidente del depuesto gobierno catalán, fue enviado a la cárcel. "¡Este Estado es un peligro para todos nosotros!".

La afirmación no es nueva. Puigdemont afirma haber estado convencido desde los quince años de que España no es realmente una democracia sino un estado autoritario. La juez Carmen Lamela emitió una orden de arresto europea contra Puigdemont y otros cuatro prófugos.

¿Prisión sin libertad condicional para los miembros de un gobierno depuesto, pero elegido democráticamente? ¿No recuerda esto a la Turquía de Erdoğan, a la Rusia de Putin? ¿Tendrá razón Puigdemont después de todo?

En primer lugar, Puigdemont ha hecho mucho para limitar la simpatía y la comprensión hacia él: ha abusado de su posición para promover la separación de Cataluña de España. Al hacerlo violó deliberadamente la constitución, violó el estatuto catalán, ignoró a la oposición parlamentaria y dividió profundamente a la sociedad catalana. Nada ni nadie ha sido capaz de disuadirlo de su rumbo radical, ni las advertencias de la Unión Europea, ni las advertencias de Madrid, ni siquiera los cientos de miles de catalanes que han tomado las calles contra su rumbo.

La marcha de un abogadillo de tres al cuarto

Desde el comienzo de la crisis el primer ministro español Mariano Rajoy le dijo repetidas veces a Puigdemont que debería ceder "para evitar lo peor". Hubo una serie de oportunidades para que Puigdemont saliera de la espiral de radicalización. Finalmente, tuvo la oportunidad de convocar nuevas elecciones. Pudo haber evitado que Cataluña quedara bajo administración judicial en virtud del artículo 155 de la Constitución. También esta oportunidad la desperdició Puigdemont.

Ya sea por falta de prudencia, por oportunismo o por una consideración estratégica, no lo sabemos. Puigdemont llevó la independencia de Cataluña al parlamento para votar y marchó a Bruselas cuarenta y ocho horas después. Fue la lamentable marcha de un abogadillo de tres al cuarto.

Puigdemont podría pasar a la historia como el catalán que ha perjudicado como nadie la causa catalana. Su fracaso no es el final del movimiento independentista. Con un presidente como él Cataluña no necesita otro enemigo. Puigdemont ha fracasado en todos los ámbitos.

Vídeo: http://www.zeit.de/…/carles-puigdemont-kata…/komplettansicht

Cataluña: se espera una orden de arresto contra Puigdemont el viernes

El depuesto primer ministro catalán ha exigido desde el exilio en Bruselas la liberación de los ex miembros del gabinete. Nueve órdenes de arresto ya han sido emitidas, se dice que el propio Puigdemont seguirá el viernes, según el tribunal.

FOTO

© Foto: Juan Medina / Reuters

Hace lo que siempre ha hecho: radicalizar

En la propia Cataluña, su partida abrió la posibilidad de un nuevo comienzo. El gobierno español fijó las elecciones para el 21 de diciembre. Todas las partes, incluido Puigdemont, han anunciado su participación. En el campo separatista hubo primeros intentos de autocrítica: que quizás se había ido demasiado lejos, que se habían imaginado que la complicación del caso no se lo pondría tan difícil, dijo un miembro destacado del partido de Puigdemont.

Después de estos dramáticos días llegó algo de paz. La crisis catalana no se resolvió, pero parecía haber tomado el camino de la razón. El separatismo no estaba derrotado, pero su radicalización se había ralentizado, al menos a primera vista. Porque el separatismo no se ha evaporado, presumiblemente después de los acontecimientos de los últimos meses se ha fortalecido. Sea como fuere, Cataluña está hoy más polarizada que nunca.

Con la salida de Puigdemont podría esperarse que el diálogo comenzará, tal vez España y Cataluña volverán a las conversaciones después de las elecciones de diciembre. Eso es imprescindible, porque el fracaso de Puigdemont no es sinónimo del fin del deseo de independencia de millones de catalanes. España tiene que lidiar con el separatismo catalán y encontrar respuestas sensatas.

Un proceso justo y transparente

La decisión de la jueza Carmen Lamela ahora parece amenazarlo todo de nuevo. De todos modos, pero Puigdemont la usa para volver a lo suyo: hace lo que siempre hizo: radicalizar. 
No se debe patear al derrotado, ese es un mandamiento político. La venganza debilita al ganador y fortalece al perdedor. El presidente del gobierno español Mariano Rajoy parece haberlo entendido; practica la moderación. El gobierno declara que no hará comentarios sobre la decisión del tribunal. Eso es correcto e inteligente.
Un juez no es un político. Debe guiarse por la ley, no por consideraciones políticas. Esa es una de las bases de un estado de derecho. Pero también es cierto que las decisiones judiciales tienen lugar en un contexto político, que en la actualidad es muy frágil en España.
Ahora Carmen Lamela tendrá que mostrar que su decisión está justificada. Las acusaciones contra los separatistas son duras y por su dureza exigen una documentación bien fundada. Un proceso justo y transparente es la mejor manera de contrarrestar la propaganda de Puigdemont.

Vídeo: http://www.zeit.de/…/carles-puigdemont-kata…/komplettansicht

España – Panorámica sobre el conflicto catalán

El conflicto autonómico tiene raíces históricas, pero también razones actuales. El vídeo muestra la evolución

© Foto: Joesp Lago, AFP/Getty Images
 
De Ulrich Ladurner 1Noviembre 2017
*
*
Carta al director de Manuel Ávila Urbano

Més avall, la traducció de la carta al català i a l'espanyol

Más abajo, la traducción de la carta al catalán y al español

*

Leserbrief von Manuel Ávila Urbano zum Ulrich Ladurners Text

Deutsch

Originaltext des Leserbriefs von Manuel Ávila Urbano

Leserbrief von Manuel Ávila Urbano zum Kommentar von Ulrich Ladurner, zuständig für Europa-Nachrichten für Die Zeit, Brüssel, Zeit-online am 3.11.17:

Carles Puigdemont: Er radikalisiert auch nach seinem Scheitern

An die Redaktion der ZEIT

Mit großer Überraschung las ich Herrn Ladurners Artikel. Noch Stunden danach kann ich es nicht fassen. Aus welchen Quellen nimmt dieser Herr seine Informationen? Hat er einfach die von der spanischen Regierung angebotene "offizielle Version" wiederholt? Ein Journalist, der in einer Zeitung Ihrer Kategorie einen Kommentar veröffentlicht, sollte sich doch die Mühe machen, die Informationen beider Streitpartien und den Hintergrund der Fakten zu recherchieren und gegenüberzustellen. Die Darstellung ist lückenhaft, in Teilen sachlich falsch und entspricht nicht der katalanisch-spanischen Realität.

Ich bitte Herrn Ladurner, seine Informationen zu vervollständigen und den Artikel in angemessener Weise zu korrigieren. Und schließlich noch eine Bemerkung, die den Ton und die Wortwahl des Artikels betrifft: ich erwarte vom Kommentator ein Mindestmaß an Respekt für den Mann, der legitimer Präsident der katalanischen Regierung ist und über die Hälfte der Bevölkerung seines Landes hinter sich hat.

Manuel Ávila Urbano
08320 El Masnou
*
*
Català

Traducción del alemán al catalán de Anna Rossell

Carta al director sobre el text d’Ulrich Ladurner, responsable de notícies europees per a Die Zeit a Brusel•les, dins Die Zeit online, 3.11.17

Carles Puigdemont: radicalitza fins i tot després del seu fracàs:

Amb enorme perplexitat he llegit l'article d'Ulrich Ladurner. Fins i tot passades unes hores em costa creure el que he llegit. De quines fonts s'extreu aquest senyor les seves informacions? Ha recorregut potser simplement a la "versió oficial" que ofereix el govern espanyol? Un/a periodista que publica un comentari en un diari de la seva categoria hauria de donar-se al menys la molèstia d'investigar les informacions dels dos fronts que susciten la polèmica i el rerefons que les acompanya, i contrastar-les. La panoràmica que ell ofereix presenta llacunes i no es correspon amb la realitat catalana-espanyola.

Li demano a Ladurner que completi les seves informacions i corregeixi el seu text adequadament. I encara una altra observació pel que fa al to i al lèxic del seu article: espero d'un/a comentarista un mínim de respecte cap a un home, que és el president legítim del govern català i compte amb el suport de més de la meitat de la població del seu país.

Manuel Ávila Urbano
08320 El Masnou

*
*
Español

Traducción del alemán al español de Anna Rossell

Carta al director sobre el texto de Ulrich Ladurner, responsable de noticias europeas para Die Zeit, Bruselas, en Die Zeit online, 3.11.17

Carles Puigdemont: radicaliza incluso después de su fracaso

A la atención de la redaccion de Die ZEIT

Con enorme perplejidad leí el artículo de Ulrich Ladurner. Incluso pasadas unas horas me cuesta creer lo que he leído. ¿De qué fuentes extrae este señor sus informaciones? ¿Ha recurrido simplemente quizá a la “versión oficial” que ofrece el gobierno español? Un periodista que publica un comentario en un periódico de su categoría debería al menos darse la molestia de investigar las informaciones de los dos frentes que suscitan la polémica, el trasfondo que las acompaña y contrastarlas. La panorámica que él ofrece presenta lagunas y no se corresponde con la realidad catalana-española.

Le pido a Ladurner que complete sus informaciones y corrija su texto adecuadamente. Y finalmente otra observación en lo que concierne al tono y al léxico de su artículo: espero de un/a comentarista un mínimo de respeto hacia un hombre, que es el presidente legítimo del gobierno catalán y cuenta con el apoyo de más de la mitad de la población de su país.

Manuel Avila Urbano
08320 El Masnou

Etiquetas: