ADÉU I FINS SEMPRE, MONTSERRAT
*
Ens ha deixat la nostra poeta. Aquest últim juliol encara varem dedicar-li un homenatge al Festival de Poesia des dels Balcons, a Riba-Roja d'Ebre. Com no podia ser d'altra manera, si no és que la salut l'hi hagués impedit, ella hi era. I tots/es la varem gaudir. Ens va regalar la seva poesia, les seves paraules -que ella tant estimava-, el seu optimisme, la seva força, la seva ferma voluntat de lluita, la seva simpatia, la seva humanitat, la seva convicció pels objectius que s'ho mereixen, la seva profunda estimació de la vida: "Visc i torno / a reviure / cada poema, / cada paraula. / Estimo tant / la vida / que la faig meva / moltes vegades.” (El blat del temps).
L'amic i organitzador de la gran trobada poètica Poesia des dels Balcons, Josep Mª Viñes, va suggerir que alguns/es dels/les poetes presents al recital li traduïssim aquest poema a diferents llengües. Per bé que, finalment, no varem poder llegir les nostres traduccions perquè la Montserrat va haver de retirar-se més d'hora, les nostres traduccions van quedar fetes. Jo em vaig encarregar de l'alemanya:
Ens deixa la seva obra, el seu record, el seu mestratge. No és poc. Gràcies, Montserrat.
Amb motiu de l'homenatge de Riba-Roja li vaig bastir aquests poemaes, a base d'un grapat dels seus:
(© Anna Rossell, Matèria primera: Montserrat Abelló I) * *