AL ORIGINAL CATALÁN SIGUE TRADUCCIÓN AL ESPAÑOL (de Anna Rossell)

CATALÀ

Calescoves, 07-08-2023

Estimat Xec,

en es nostres últims correus hem estat intercanviant impressions arran del cop d’Estat a Níger. Resumint-ho molt jo et deia que sovint pens que hem de deixar sa gent africana fer sa seua pròpia via, que ses colonitzacions europees des països africans han no han acabat mai, sinó que es perpetuen en els derivats religiosos de les missions (de sa religió que sigui), o laics (ONGD). Tots plegats hem heretat, com una mena de pecat original, es sentiment de culpa (missions i ONGD) i es sentiment de víctima (africans/es i llatino-americans/es), i costa molt sortir d’un cercle viciós que es perpetua i sembla no acabar-se mai. Una dificultat que l’empitjora molt és el fet que es/ses missioners(es i ses ONGD estiguin majoritàriament representades per blancs. Tu, en sa teua resposta, em resumies algunes converses entre tu (blanc europeu) i es teu company beninès (negre) al voltant des cop d’Estat de Niger i de sa necessitat que as països africans els cal fer sa pròpia via, alliberant-se de sa tutela des respectius antics països colonitzadors, que segueixen colonitzant extraoficialment. Jo et deia que els països europeus hauríem de deixar de involucrar-nos en cap sentit: ni en política —i jo anava més enllà— ni en desenvolupament. I també deia que tu, en sa teua qualitat de blanc, ho tenies molt difícil per a contribuir a l’alliberament des països africans, que sa conscienciació l’havien de fer sa gent de pell negra. 

En es teu darrer correu m'aclareixes el meu malentès i corregeixes (gràcies): es meu company beninès «[...] vol dir que, com a educadors salesians, hem d'ajudar ets jov@s a veure-hi clar i prendre consciència de la necessitat d'alliberar-se de l'empresa de l'occident. No que noltros els «europeus» els hem d'ajudar. Justament es tracta d'alliberar-se d'aquesta ajuda. Aquí hi ha també la convicció que Europa (particularment França) ho té tot à perdre si perd l'Àfrica.» I dius que el teu company de comunitat beninès és també d'aquesta opinió. Quan vaig llegir açò no em va estranyar; quan vàrem ser a Tamba(counda) el novembre passat amb na Bego i na Virginia li vaig sentir dir a l'Elie, tot enfadat, que ja n'hi havia prou que Europa volgués marcar les passes africanes segons els seus propis valors, que ja n'hi havia prou d'açò, que el continent africà havia de fer sa seua pròpia via...  Aquest comentari estava relacionat amb la pressió d'algunes ONGD sobre els països africans pes drets LGTBI+. Í sí, pens que té raó. Si els individus, les nacions, els països, els continents no fem la nostra pròpia evolució per convenciment i voluntat pròpia, mai no serà una vertadera evolució. Dit açò, però, algunes observacions que em semblen importants:

1. Mentre hi hagi països arreu des món que engarjolen, discriminen, torturen, marginen i fins condemnen a mort persones LGTBI, caldrà algú o caldran institucions —siguin d'on siguin o vinguin d'on vinguin— que alcin sa seua veu per mostrar i escampar as quatre vents que aquesta persecució és inhumana i no és justa, caldrà prendre partit per a sa seua protecció. La protesta de n'Elie també es podria aplicar a totes ses línies preferents de ses ONGD que subratllen l'empoderament de sa dona. Sii no ho haguessin fet i si no ho seguissin fent, arreu del món sa dona encara estaria més relegada a la submissió, a l'esclavatge i a l'ombra del que ho està ara.

2. Dius que el teu company beninès és de l'opinió que els / les joves africans/es no tenen sa consciència que l'Àfrica s'ha d'alliberar de sa «tutela» d'occident. Jo no tenc sa vostra experiència a l'Àfrica per a opinar massa sobre aquesta qüestió, però sí que record molt vivament que l'Adams —la nena de la República de Guinea, de 13 anys, que va viure un any amb nosaltres a Catalunya— no tenia ni la més mínima idea que el seu país i tots els d'Àfrica havien estat colonitzats no feia massa temps per països europeus i que aquesta era la causa que ella rallés francès com sa gent a França o a una part de Bèlgica... L'Adams no em creia quan jo l'hi explicava; es va posar a riure frenèticament i crec que no s'ho va creure mai. I cal dir que l'Adams anava a una escola privada (i.e. una escola on suposadament s'eduquen les elits), però els seus coneixements a tots els nivells eren pèssims. No sé si a les escoles públiques africanes els/les mestres tenen més consciència a l'hora d'educar els/les seus/ves deixebles en la seua història, més encara quan es tracta d'una història d'esclavatge i explotació, que encara dura, el coneixement de la qual és del tot indispensable si l'Àfrica es vol alliberar i fer el seu propi camí.

3. Relacionat amb el punt 2 està el que vull dir a continuació i que tu insinues en es teu darrer correu quan dius: «per a jo, "missioner occidental" també és un repte». I tant que ho és, però més que un repte jo diria que és una tasca gairebé impossible (ja veus que deix es 'gairebé'). Perquè pens que no depèn de tu: tu ets blanc encara que no ho vulguis ser i ets/ses teus/es deixebles negres et veuen tal com ets, et veuen blanc. I, tant si coneixen sa seua història passada com si no, els han arribat ecos de sa suposada «supremacia des blanc» i no es poden desempellagar d'una imatge i d'unes associacions amb la imatge que vénen a la seua ment de manera immediata i involuntària. La dominació rau molt endins, és a les entranyes i és molt difícil de desprendre-se'n. És per açò que crec que tu hi tens poc a fer en aquest sentit (no en altres, però sí en aquest). En canvi l'Elie i sa gent de pell negre han d'assumir aquest paper i esdevenir es mestres que els posin as dia i prenguin sa iniciativa.

4. I escrius: «El meu company és beninés, Bénin està per la posició dura contra el cop d'estat al Níger». 

No sé si amb açò també vols dir que el teu company beninès, com el seu país, també està en contra del cop d'estat a Níger. Si és així, el teu company beninès entra en contradicció, perquè supòs que els països de la CDAO que afirmen estar disposats a enviar tropes a Níger per tal de «restituir sa democràcia al Níger» i lluitar contra els colpistes no són res més que el braç llarguíssim de França, que fa el que França els mana i desitja. No m'estranya que hi hagi molta gent jove a favor des cop d'estat, perquè per a ells/es es cop d'estat és una oportunitat d'alliberar-se des control i s'expoli de França. És clar que aquesta expectativa segurament és una il·lusió que en quatre dies es desfarà, com ha passat sempre després d'un cop d'estat a l'Àfrica i a l'Amèrica Llatina, encara que es cop d'Estat reeixís. De fet Rússia ja està preparant sa seua estratègia per a ajudar als colpistes de Níger. 

I aprofit s'avinantesa per a subratllar que ja fa temps que podem veure clarament que sa divisió des món amb allò que fins a finals dets anys vuitanta des segle passat denominaven Teló d'Acer i sa Guerra Freda no tenia res a veure a sa ideologia. Sempre ha estat relacionat amb es poder estratègic i econòmic. Ho veiem ara amb la Xina, ho veiem amb sa guerra d'Ucraïna i ara amb s'alineament dels països europeus a favor o en contra del cop d'estat a Níger.

Trob que els ho posem molt difícil als països africans, açò de fer es seu camí. Perquè per a fer-lo no hi hauríem d'intervenir en cap sentit. Però sempre hi hem de fotre cullerada...

I dius: «Hi ha també la convicció que Europa (particularment França) ho té tot a perdre si perd l'Àfrica». Doncs que es foti, França!!!! Açò és el que haurien de dir i pensar sa gent africana, i actuar en conseqüència. Només que, malauradament —és molt trist— alguns africans que s'han fet rics i poderosos a costa de deixar-se comprar pels francesos (i/o altres països / poders econòmics) no renunciaran a sa seua riquesa i a continuar essent rics i, com sempre, as pobles africans els tocarà reviure altra vegada sa història de sa colonització (de fet la colonització no s'ha acabat mai). Ja va passar llavors, quan els reis dels reialmes i els imperis africans d'aquell temps varen vendre sa seua gent com a esclaus/ves als esclavistes blancs «per un plat de llenties», sí, però els/les hi van vendre.

Com sortir d'aquest atzucac?

Una gran abraçada,

Anna

*

*

TRADUCCIÓN AL ESPAÑOL (de Anna Rossell)

Querido Xec,

en nuestros últimos correos hemos estado intercambiando impresiones acerca del golpe de Estado en Níger. Resumiendo mucho yo te decía que a menudo pienso que debemos dejar a los/las africanos/as hacer su propia vía, que las colonizaciones europeas de los países africanos no han terminado nunca, sino que se perpetúan en los derivados religiosos de las misiones (de la religión que sea), o laicos (ONGD). Todos/as nosotros/as hemos heredado, como una especia de pecado original, el sentimiento de culpa (misiones y ONGD) y el sentimiento de víctima (africanos/as i latino-americanos/as), y cuesta mucho salir de un círculo vicioso que se perpetua y parece no tener fin, Una dificultad que la empeora mucho el hecho de que los/las misioneros/as y las ONGD)  estén mayoritariamente representadas por blancos/cas. Tu, en tu respuesta, me resumías algunas conversaciones entre tu compañero beninés de comunidad (negro) y tú (blanco europeo) acerca del golpe de Estado en Níger y de la necesidad de que los países africanos deben hacer su propio camino y liberarse de la tutela de los respectivos antiguos países colonizadores, que siguen colonizándolos extraoficialmente. Yo replicaba que los países europeos deberíamos abstenernos de involucrarnos en todos los sentidos: ni en política —y yo iba todavía más allá— ni en desarrollo. Y también decía que tú, en tu cualidad de blanco, lo tienes muy difícil para contribuir a la liberación de los países africanos, que la concienciación debían hacerla la gente de piel negra.  

En tu último correo me aclaras mi malentendido y corriges (gracias): Mi compañero de comunidad beninés «[...] quiere decir que, como educadores, salesianos, tenemos que ayudar a los/las jóvenes a ver claro y tomar conciencia de la necesidad de liberarse de la empresa del occidente. No que nosotros los europeos tengamos que ayudarles. Justamente se trata de liberarse de esta ayuda. Aquí hay también la convicción de que Europa (particularmente Francia) tiene mucho que perder si se queda sin África.» Y dices que tu compañero beninés es también de esta opinión. Cuando leí esto no me extrañó; cuando estuvimos en Tamba(counda) con Bego y Virginia el pasado noviembre le oí decir a tu compañero beninés, enfadado, que ya era hora de que Europa dejara de marcar el camino a los/las africanos/as según sus propios valores, que ya estaba bien de actuar con tanta imposición, que el continente africano debía hacer su propio camino... Este comentario estaba relacionado con la presión de algunas ONGD sobre los países africanos en cuanto a los derechos LGTBI+. Y sí, considero que tiene razón. Si los individuos, las naciones, los países, los continentes no hacemos nuestra propia evolución por convencimiento y voluntad propia, nunca será una verdadera evolución. Dicho esto, sin embargo, vayan algunas observaciones que me parecen importantes:

1. Mientras haya países por todas partes del mundo que encarcelan, discriminan, torturan, marginan y hasta condenan a muerte a personas LGTBI, hará falta alguien o harán falta instituciones —sean de donde sean o vengan de donde vengan— que levanten su suya voz para mostrar y esparcir a los cuatro vientos que esta persecución es inhumana y no es justa, habrá que tomar partido para su protección. La protesta de tu compañero beninés también se podría aplicar a todas las líneas preferentes de las ONGD que subrayan el empoderamiento de la mujer. Si no lo hubieran hecho y si no lo siguieran haciendo, en todo el mundo la mujer todavía estaría más relegada a la sumisión, a la esclavitud y a la sombra del que lo está ahora.

2. Dices que tu compañero beninés es de la opinión que los / las jóvenes africanos/as no tienen conciencia de que África debe liberarse de la «tutela» de occidente. Yo no tencgo vuestra experiencia en África para opinar demasiado sobre esta cuestión, pero sí que recuerdo muy vivamente que Adams —la niña de la República de Guinea de 13 años que vivió un año con nosotros en Cataluña— no tenía ni la más mínima idea de que su país y todos los de África habían sido colonizados no hacía demasiado tiempo por países europeos y que esta era la causa que ella hablara francés como la gente en Francia o en una parte de Bélgica... Adams no me creía cuando yo se lo explicaba; se puso a reír frenéticamente y creo que no se lo creyó nunca. Y he de recordarte que Adams iba a una escuela privada (i.e. una escuela donde supuestamente se educan las élites), pero sus conocimientos a todos los niveles eran pésimos. No sé si en las escuelas públicas africanas los/las maestros tienen más conciencia cuando educan a los/las   alumnos/as en historia, más todavía cuando se trata de una historia de esclavitud y explotación, que todavía dura, cuyo conocimiento es del todo indispensable si África se quiere liberarse y hacer su propio camino.

3. Relacionado con el punto 2 está lo que quiero decir a continuación y que tú insinúas en tu último correo cuando dices: «para mí, —misionero occidental— también es un reto». Y tanto que lo es, pero más que un reto yo diría que es una tarea casi imposible (ya ves que dejo el 'casi'). Porque pienso que no depende de ti: tú eres blanco aunque no lo quieras ser y tus alumnos/as negros/as te ven tal como eres, te ven blanco. Y, tanto si conocen su historia pasada como si no, les han llegado ecos de la supuesta «supremacía de la raza blanca» y no se pueden librar de una imagen y de unas asociaciones con la imagen que vienen a su mente de manera inmediata e involuntaria. La dominación está muy arraigada, muy adentro, está en las entrañas y es muy difícil desprenderse de ella. Es esto lo que mi hace creer que tú tienes poco o nada que hacer en este sentido (no en otros, pero sí en éste). En cambio tu compañero beninés y la gente de piel negra tienen que asumir este papel y asumir el rol que les corresponde de maestros que pongan al día en conocimientos de historia a los/las alumnos/as y tomen la iniciativa.

4. Y escribes: «Mi compañero de comunidad es beninés, Benín defiende la posición dura contra el golpe de estado Níger [es decir, a favor de que los países de la CDAO envíen tropas para restituir allí la ‘democracia’». No sé si con esto también quieres decir que tu compañero beninés, al igual que su país, también está en contra del golpe de estado en Níger. Si es así, él entra en contradicción, porque supongo que los países de la CDAO que afirman estar dispuestos a enviar tropas a Níger para «restituir su ‘democracia’» y luchar contra los golpistas no son más que el brazo larguísimo de Francia, que hace lo que Francia les manda y desea. No me extraña que haya mucha gente joven a favor del golpe de estado, porque para ellos/as el golpe de estado es una oportunidad de liberarse del control y del expolio de Francia. Está claro que esta expectativa seguramente es una ilusión que en cuatro días se desmoronará, como ha pasado siempre después de un golpe de estado en África o en América Latina, aunque el golpe de estado acabara por estabilizarse. De hecho Rusia ya está preparando su estrategia para ayudar a los golpistas de Níger.

Y aprovecho la ocasión para subrayar que ya hace tiempo que podemos ver claramente que la división del mundo en aquello que hasta finales de los años ochenta del siglo pasado denominaban Telón de Acero y la Guerra Fría no tenía nada a ver con diferencias ideológicas. Siempre ha estado relacionado con el poder estratégico y económico. Lo vemos ahora con China, lo vemos con la guerra de Ucrania y ahora con el alineamiento de los países europeos a favor o en contra del golpe de estado en Níger.

Creo que se lo ponemos muy difícil a los países africanos, esto de dejarles hacer su propio camino. Porque para hacerlo no tendríamos que intervenir en ningún sentido. Pero siempre tenemos que inmiscuirnos...

Y dices: «Hay también la convicción que Europa (particularmente Francia) tiene mucho que perder si pierde África». Pues que se fastidie, Francia!!!! Esto es lo que debería decir y pensar la gente africana, y actuar en consecuencia. Sólo que, desgraciadamente —es muy triste— algunos/as africanos/as que se han hecho ricos/as y poderosos/as a expensas de dejarse comprar por Francia (y/u otros países / poderes económicos) no renunciarán a su riqueza ni a continuar siendo ricos y, como siempre, a los pueblos africanos les tocará revivir otra vez su historia de colonización (de hecho la colonización no se ha acabado nunca). En aquel pasado sucedió lo mismo, cuando los reyes de los reinos y los imperios africanos de aquel tiempo vendieron a su gente como esclavos/as  a los esclavistas blancos «por un plato de lentejas», sí, pero los/las vendieron.

¿Cómo encontrar la salida de este callejón sin salida?

Un gran abrazo,

Anna