CORRESPONDÈNCIA XEC MARQUÈS-ANNA ROSSELL

Enviat per Anonymous (no verificat) el dilluns, 3. setembre 2012

*
CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (02-09-2012)
*
CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (02-09-2012)
*
Al original catalán sigue su traducción al español
*

Xec Marquès (esquerra) amb nois del seu barri, a casa seva, a Conakry / Xec Marquès (izquierda con chicos de su barrio, en su casa de Conakry

Conakry, 02-09-2012
*
Magnífica i pertinent la teva reflexió, que rebutja el maniqueisme fàcil de bons i dolents. Sobretot quan aquest maniqueisme estalvia pobles sencers del necessari examen de consciència per a preguntar-se “què hem fet de 50 anys d’independència” i produeix divisió entre les víctimes. Però també es veritat que les retallades segurament són sentides diferentment pels espanyols quan toquen els “nacionals” o els “estrangers”. Sentiment que fa veure que l’estratègia de la divisió funciona. I prou sap tothom que vulgui guardar la intel·ligència lliure que l’estalvi de l’assistència sanitària gratuïta als emigrants sense certificat de residència és ben poca cosa vista la mesura del deute.

El noltros i voltros és sempre complicat, però en algun lloc, d’alguna manera, s’han de poder identificar els culpables. No és una fatalitat, no és un destí.

I és davant d’aquesta anàlisi que la crisi, la crisi profunda i de l’esperit, es manifesta. Estic segur que anàlisis, estudis, proposicions no en falten; tu mateixa pots produir una bibliografia abundant de reflexions sobre el tema. Però qui les llegeix? Quina opinió creen? I sobretot, quin pes en les decisions on es juga el futur del món i la configuració de l’economia mundial?

Què pot unir un poble, un poble més enllà de les fronteres i víctima dels mateixos dimonis, encara que en dimensions i expressions diferents?

Per que la divisió, el diable (dia bolos, sembla que vol dir el qui divideix) ha creat una dinàmica que fa que sortir de la crisi a Espanya i arreu (en occident) impliqui això de comprar CO2 als més pobres (països menys industrials); retallar la immigració i els seus drets; deixar de banda les necessitats objectives d’un comerç més just....

Em fas entendre que la primera de les feines és de no deixar-nos dividir. Entenc que també la segona és de crear aquest poble; aquest poble unit.

I què ens unirà?

Xec

CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL (02-09-2012)

-Traducción al español de Anna Rossell-

Conakry, 02-09-2012

Magnífica y pertinente tu reflexión, que rechaza el maniqueísmo fácil de buenos y malos. Sobre todo cuando este maniqueísmo ahorra a pueblos enteros del necesario examen de conciencia para preguntarse "¿qué hemos hecho estos 50 años de independencia?" y produce división entre las víctimas. Pero también es cierto que los recortes seguramente son sentidos de un modo diferente por los españoles según afecten a "nacionales" o a "extranjeros". Es una diferencia que pone de relieve que la estrategia de la división funciona. Y es bien sabido por todos aquellos que quieran mantener libre su inteligencia que el ahorro a base de no ofrecer asistencia sanitaria gratuita a los inmigrantes sin certificado de residencia es una minucia en comparación con la medida astronómica de la deuda.

El nosotros y vosotros es siempre una cuestión complicada, pero en alguna parte, de alguna manera, han de poderse identificar los culpables. No es una fatalidad, no es un destino.

Y ante este análisis es donde se manifiesta la crisis, la crisis profunda, la del espíritu. Estoy seguro de que no faltan análisis, estudios, propuestas; tú misma puedes producir una abundante bibliografía de reflexiones sobre el tema. ¿Pero quién las lee? ¿Qué opinión crean? Y sobre todo ¿qué peso tienen en las decisiones donde se juega el futuro del mundo y la configuración de la economía mundial?

¿Qué puede unir un pueblo, un pueblo más allá de las fronteras y víctima de los mismos demonios, aunque en dimensiones y expresiones diferentes?

Porque la división, el diablo (dia bolos, parece que significa el que divide) ha creado una dinámica que hace que salir de la crisis en España o en cualquier otro lugar (de occidente) implique esto de comprar CO2 a los más pobres (países menos industrializados); recortar la inmigración y sus derechos; dejar de lado las necesidades objetivas de un comercio más justo...

Me haces comprender que la primera tarea que debiéramos abordar es la de no dejarnos dividir. Y entiendo que la segunda es crear ese pueblo, ese pueblo unido.

¿Y qué nos unirá?

Xec