JE NE SUIS PAS CHARLI HEBDO

  • Jordi Vila-Abadal i Vilaplana

(Font: http: //opinio.e-noticies.cat/la-punteta/je-ne-suis-pas-charli-hebdo-9153 ...)

per Jordi Vila-Abadal i Vilaplana

Començo dient que els recents atemptats jihadistes de París són totalment injustificables. Però això no vol dir que no siguin explicables.   

La major part dels habitants del món occidental (o una gran part) ha dit -o sentit-  Je suis Charli Hebdo. És a dir: estic d’acord que es pugui fer burla de tot fins i tot de la religió i dels que la practiquen.  Doncs penso que tots aquests descendents del segle de les llums i de la il·lustració demostren que són incapaços d’entendre l’ALTRE.  No són capaços d’entendre que una cosa és el fonamentalisme  i un altra cosa són els fonamentalistes. 

És cert que tot fonamentalisme és una aberració perquè nega el dret a pensar lliurement, però també és cert que tots els fonamentalistes tenen dret a ser respectats perquè són persones. I respectar una persona vol dir ser capaç d’entendre-la, fins i tot d’entendre perquè és fonamentalista. Perquè jo sé (i tothom ho pot saber) que si hagués nascut en segons quin medi i hagués estat influït i fanatitzat com ho són moltíssimes persones, també seria capaç de propagar idees que considero tan delirants com les de Rouco Varela, per exemple. I si ara tinc la sort de poder suportar sense immutar-me que hi hagi gent que em digui nazi per les meves idees i comportaments a favor de la independència i de la justícia social, en el cas que fos com en Rouco Varela segurament que no ho suportaria i els excomunicaria (també em sembla bé que alguns ho vulguin portar als tribunals perquè és una mesura civilitzada, “il·lustrada”)

Em dol que els descendents de la il·lustració tinguin encara tendència a fer i venerar dogmes, per exemple el dogma de la llibertat d’expressió, i que en facin un absolut. Crec que en la vida humana no n’hi ha cap, d’absolut (de moment, només la mort, i encara de moment), i, per tant,  també crec que la  llibertat d’expressió té els seus límits. Us poso un exemple viscut: un famós especialista del sistema respiratori (el doctor R...ós) estava visitant un pacient que era geperut, i, en posar-lo darrere la pantalla de Rx per explorar-lo, com que l’estructura toràcica d’aquell bon home estava deformada, no  veia bé les imatges i no podia apreciar la gravetat de la lesió pulmonar. Prou s’esforçava a col·locar el pacient en una posició i en una altra, però no hi havia manera de veure-ho clar. Finalment, perdent la paciència, va exclamar: “recoi que n’esteu de mal fotut!” Sense comentaris... 
Llibertat d’expressió: el doctor R..ós  va usar la llibertat d’expressió, però en aquella ocasió no va ser capaç d’entendre l’altre. Com tampoc no ho són segons quins autors gràfics, quan fan algunes burles de certes creences i dels seus seguidors. I trobo preocupant que persones educades en la laïcitat no siguin capaces de saber-se posar en la pell de l’altre.

Els fonamentalismes són abominables perquè, repeteixo, neguen el dret a pensar lliurement. Però els fonamentalistes tenen dret al nostre respecte i hem de ser capaços (per això som il·lustrats) d’entendre per què arriben a actuar d’una manera que considerem tan bàrbara i ells, en canvi,  es pensen que és heroica.

Com que sóc contrari als fonamentalismes estic en contra de l’ús del vel per part de les dones, ja que és un signe de fonamentalisme. Perquè, sigui quina sigui la raó personal de cada dona que se’l posa, la raó última per la qual es considera que les dones han de portar vel és perquè es creu que la dona que ensenya els cabells és una mala dona. I això ho considero una idea fonamentalista. Estic en contra de l’ús del vel, però no estic en contra de les dones que se’l posen, perquè comprenc que ho fan perquè les circumstàncies del seu entorn (entre les quals hi ha l’epigenètica. L’epigenètica modifica el comportament dels gens i, per tant, de la persona) fan que se’l posin (tant si o fan de grat com si ho fan per força).

Per tan crec que el Papa no va patinar quan va dir que la llibertat d’expressió no dóna dret a ofendre indiscriminadament, i quan va dir que és comprensible que si insultes la mare d’algú, aquest et clavi un cop de puny. En canvi no estic tan d’acord quan diu que la fe és sagrada.  Comprenc que per ell ho sigui, però estaria bé que comprengués que no ho és per tothom.  No crec que la fe sigui sagrada, però sí que crec que tota persona és sagrada, també la que té fe. I perquè és sagrada té dret a ser respectada en tot, fins i tot en el grau d’humor que sigui capaç de tenir; i hem de procurar no ofendre-la, amb la nostra infinita i abassegadora capacitat de sentit de l’humor de què ens agrada fer gala (cada u té la capacitat d’humor  que té).

Em sembla que havent-hi tants savis i intel·lectuals gràfics i no gràfics en el nostre món occidental, hauríem de ser capaços de comprendre que si hi ha gent fonamentalista i fanatitzada no és perquè sí, sinó que hi ha molts factors que ho expliquen. I també comprendre que la gent fanatitzada, molt sovint, no està en condicions mentals de distingir entre una broma i una provocació. I que, per tant, si provoques un fanatitzat t’exposes que et respongui amb actuacions fanàtiques i desproporcionades.

Crec que en Ramon Barnils deia que avui dia els mitjans de comunicació s’han convertit amb mitjans de guerra.  Per tant  si tu fas servir aquests mitjans de guerra, és comprensible que els qui reben els teus trets, si són fanàtics, et contestin amb els seus mitjans de guerra fatals.
Hem de fer els possibles per superar els fonamentalismes i aconseguir que els altres els superin. Però per ara, a Europa,  no ho fem prou bé això d’ajudar a superar els fonamentalismes. I la prova que no ho fem prou bé és que fins i tot el primer ministre francès, Manuel Valls, s’adona (d’altres coses no) que a França s’han creat apartheids, guetos, etc. on els fonamentalismes fan gran collita.

Un article recent de l’ARA venia a dir: si volem que es comportin com a ciutadans, tractem-los com a ciutadans. Sí, d’això es tracta. Quan els europeus ens en adonarem?

Crec que ens caldria tenir una altra “il·lustració” (diguem-ho així), perquè, ara,  el model de societat dominant al món occidental (i que determina l’imaginari col·lectiu) és individualista i es basa en el lucre individual. És, doncs, un model que fomenta l’egoisme nat que tenim tots. En canvi la capacitat d’entendre l’altre demana comprensió i, per tant, generositat.

També caldria que, d’una vegada,  les altres religions monoteistes passessin per una “il·lustració”, tant la islàmica com la jueva. En efecte, mentre continuïn essent teocràtiques, sempre seran fonamentalistes, perquè continuaran creient que elles són el poble escollit per Déu i que tots els altres són uns infidels condemnables (no és estrany que el problema israelo-palestí no s’acabi mai, perquè en la seva base hi ha la confrontació de dues teocràcies, que, per força, han de ser antagòniques: no poden haver-hi dos pobles que cada un cregui que ell és l’únic poble escollit per Déu).

I pel que fa a la religió catòlica (les altres cristianes no les conec gaire, però m’imagino que també necessiten canvis) estaria molt bé que fessin un altre concili vaticà, però que aquesta vegada no el descafeïnessin com van fer amb el Vaticà II. Perquè fa bo de sentir que el Papa digui que els catòlics no s’han de reproduir com els conills, però estaria millor que acabés l’argumentació i digués, per exemple, que per això és lícit que facin ús dels anticonceptius. Com també estaria bé que els fidels poguessin elegir  els seus bisbes i arquebisbes i no es trobessin, com en el cas de  Barcelona, que l’arquebisbe usi sistemes inquisitorials i prohibeixi que certs renovadors facin conferències, com m’han dit que ha passat fa poc.

Les actituds integristes són actituds fonamentalistes, i tots els fonamentalismes són aberrants i inadmissibles en una veritable democràcia. Però una veritable democràcia també exigeix ser capaç d’entendre l’ALTRE.

Jordi Vila-Abadal i Vilaplana

Etiquetes: