Para leer el artículo en español, pincha el enlace: https://www.lasnuevemusas.com/el-valor-de-los-valores/

«ELS SALESIANS INTENTEN COMPRAR EL SILENCI D’UNA VÍCTIMA D’ABUSOS SEXUALS AMB 40.000 € »

(elDiario, 18-03-2023)

EL VALOR DELS VALORS

per Anna Rossell

Dissabte, 18 de març, la periodista Laura Galaup va publicar a elDiario.es una notícia que em va impactar especialment per la seva transcendència i perquè em concerneix.

Em refereixo a la notícia relacionada amb el PROTOCOL DE REPARACIÓ PER A LES VÍCTIMES D'ASSETJAMENT I ABÚS DE RELIGIOSOS. INSPECTORÍA SALESIANA MARÍA AUXILIADORA: https://www.eldiario.es/sociedad/salesianos-comprar-silencio-victima-abusos-sexuales-40-000-euros_1_10036522.html

És freqüent que, en l'època en què vivim, de promoció d'escàndols, de sensacionalisme per excel·lència, molts mitjans de l'anomenada comunicació vagin a la caça i captura de titulars i focus i difonguin fal·làcies amb argúcies i manipulacions fàcils que atreuen l'atenció morbosa de la naturalesa humana. Però aquest no és en absolut el cas. Tot el contrari. El treball subjacent a l'article en qüestió em sembla un exemple de correcció, objectivitat i periodisme independent. Agraeixo la sensibilitat i asèpsia amb què la notícia a la qual em refereixo es va publicar, que va consultar abans a fons a les parts implicades i cita textualment els paràgrafs de l'esmentat protocol, l'escàndol al qual es remet. Sí, escàndol.

Perquè ara que, per fi, una gran persona, representant màxima de l'Església Catòlica, el Papa Francisco, s'ha proposat amb enorme valentia i determinació acabar (o reduir almenys en la mesura del possible) els mals que soscaven la seva institució i la desprestigien contravenint els seus fonaments, hi ha en el seu si parts d'ella que, pretenent suposadament seguir les directrius del Papa, saben compondre-se-les per a continuar en la seva línia d'ocultisme i guardar les aparences.

Es tracta de les vides de nens i nenes, d'adolescents, víctimes de pederàstia. Vull dir d’antuvi que no pretenc contribuir a alimentar el foc del sensacionalisme morbós: sabem que cap institució està lliure de culpa, encara que hi hagi a qui li interessi assenyalar a les institucions religioses com si elles estessin en primera línia. La institució familiar és la que, si ens atenim a les informacions estadístiques oficials, és on es donen més aquests abusos, perpetrats pels propis pares o altres familiars. Els religiosos són humans i consegüentment tenen febleses i/o malalties psicològiques, al marge de la seva institució. Vull subratllar que els religiosos que formen part dels respectius organismes —el mateix si es tracta de laïcs — no representen la institució, ells actuen a títol individual i només com a individus han de respondre als seus actes. No obstant això, la institució es fa culpable si, per temor a l'escàndol o a la vergonya, encobreix els fets i contribueix a silenciar-los. Això succeeix quan els respectius responsables i portaveus de l'entitat s'involucren en els fets per acció o omissió. L'encobriment i/o silenci és una manera d'assumir com a pròpia la culpa d'un individu. Això succeeix al meu entendre quan, detectats amb proves fets execrables, es trasllada al responsable de tals fets a una altra comunitat per a encobrir-ho (amb la qual cosa es trasllada el mateix abús a un altre lloc) o, quan, en el cas que els fets estiguin sota sospita i no demostrats, les autoritats eclesiàstiques o laiques competents no emprenen la recerca a fons necessària per a aclarir-los. Així ha actuat tradicionalment l'Església Catòlica, una actuació que ha denunciat el Papa Francisco, qui ha animat a deposar aquestes actituds i s'ha proposat atallar aquests comportaments en el que d'ell depèn.

ElDiario.es ha seguit en els dies successius tirant del fil i ha detectat una bona quantitat de casos de compra de silenci de víctimes d'abusos sexuals en el si de l'Església Catòlica fàcilment localitzables en la publicació digital.

Com a treballadora voluntària des de fa molts anys de la ONGD Fundació Bosco Global, de base salesiana, m'he sentit directament implicada en l'assumpte i interpel·lada moralment. La notícia de elDiario.és «Els salesians intenten comprar el silenci d'una víctima d'abusos sexuals amb 40.000 euros» revesteix l'enorme gravetat que em va impulsar a reaccionar immediatament com a part que soc de l'entitat. L'escàndol no recau en el que tots sabem: que el gènere humà està representat per criatures de tota mena i que, per tant, n'hi ha a tot arreu capaces dels majors horrors... No és doncs només el fet que un salesià, un tal J. R. segons la notícia, hauria destrossat la vida d'un nen durant anys fins a la seva adolescència, abusant sexualment d'ell, sinó que el veritablement escandalós és el document en el qual es va basar aquesta estructura eclesiàstica, la Inspectoria Salesiana de María Auxiliadora, per a arribar a un acord econòmic de rescabalament a la víctima. L'acord és clarament interpretable com un suborn, tenint en compte que el protocol-contracte obliga la víctima a silenciar els fets, fins i tot entre els seus afins més pròxims (sigui com sigui que vulguem interpretar els «fets: tant els abusos esdevinguts com el procediment de suborn seguit per la Inspectoria per a silenciar-los). ElDiario.es encapçala a més el seu article amb fotografies de dues pàgines: la de portada del Protocol, en el qual pot llegir-se el títol del document, i la d'una pàgina interior en la qual, amb lletres majúscules en diagonal i amb «marques d'aigua», es llegeix CONFIDENCIAL.

El document, que porta el títol de PROTOCOL DE REPARACIÓ PER A LES VÍCTIMES D'ASSETJAMENT I ABÚS DE RELIGIOSOS. INSPECTORÍA SALESIANA MARÍA AUXILIADORA, és, per enganyós, més abominable encara. Perquè, simulant que es pretén la protecció de les víctimes, el que fa en realitat és imposar-los el silenci, la qual cosa afegeix un altre greuge a l'anterior ja sufert.

L'existència d'aquest Protocol és per si mateix vergonyós i denunciable, i denunciables són, per culpables, els qui van propiciar la seva existència. Però la cadena de culpables adquireix cada vegada més baules si, coneixent la seva existència, no fem el que estigui al nostre abast per a treure'l a la llum amb la intenció de conscienciar i posar en evidència.

El mateix dia en què vaig conèixer aquest Protocol a través d'elDiario.es, portada per la meva estupefacció, vaig enviar l'enllaç amb la notícia a les persones de la meva confiança de Bosco Global i als religiosos salesians amb la majoria dels quals m’uneix llarga amistat, persones voluntàries i de l'equip tècnic, per a recaptar, a ser possible, més informació i saber del seu posicionament. Passat un temps prudencial, dies després, vaig decidir ampliar el cercle de persones destinatàries de la meva difusió de la notícia: Vaig escriure un correu electrònic animant a la redacció i publicació d'un document col·lectiu que incités a l'explicació i a la transparència. El correu anava dirigit en primera línia, encara que no exclusivament, als màxims responsables de la Fundació Bosco Global, dos religiosos salesians: Ángel Asurmendi Martínez, inspector provincial i president de la Fundació Bosco Global, i Jordi Lleixà Jané, conseller inspectorial, responsable de Pastoral Juvenil i vicepresident de la mateixa Fundació. Vaig acompanyar el meu escrit de sòlida argumentació, recolzant la meva proposta. Em va estranyar no rebre immediatament resposta de cap dels dos. Dies després em va telefonar Jordi Lleixà Jané, vicepresident, qui va intentar justificar l'existència del Protocol amb raons que al meu entendre no se sostenen. Perquè que el Protocol hagi «estat redactat per un bufet d'advocats especialistes en la matèria» no eximeix de responsabilitat a qui li ho encarrega, menys encara a qui l'accepta i subscriu i l'utilitza. Més enllà d'aquest més que flac argument la conversa telefònica que mantinguerem va concloure amb l'anunci del vicepresident que no tenien previst redactar un document com el que jo proposava, encara que també va afegir que, «el tema es discutirà en la comissió corresponent». Transcorreguts uns dies d'aquesta conversa vaig escriure un nou correu electrònic a Jordi Lleixà Jané demanant-li que em tingués al corrent de la data de la reunió de la instància en què es parlaria d'aquest assumpte, així com de l'acord al qual s'hagués arribat. També li vaig sol·licitar que m'indiqués on podria trobar el text complet d'aquest Protocol, ja que era el meu desig poder llegir-lo al complet i, consultada la pàgina web de la Inspectoria salesiana, https://www.salesianos.edu/ambiente-seguro/ havia trobat dos protocols relatius a la protecció de víctimes d'abusos sexuals, descarregables, cap dels quals, sospitosament, es corresponia amb el que era el meu desig llegir:

1. Codi de conducta per a la protecció de menors i adults vulnerables (11 pàgines)

2. Protocol d'actuació per a la protecció de menors i adults vulnerables a les cases salesianes de la Inspectoria (11 pàgines)

Fins al moment de la redacció d'aquest article i del seu enviament a la vostra redacció, cap alt responsable de la Fundació Bosco Global ni de cap altra institució salesiana ha fet, que jo sàpiga, cap gest públic per a aclarir la situació ni s'ha posat en contacte amb mi, Ángel Asurmendi Martínez, el president, tampoc.

Tinc la necessitat —urgent— d'emprendre a títol personal el que em pesa, m'afligeix, em preocupa i dec a tantes companyes i companys que treballen amb mi a Bosco Global i a tants i tants amics religiosos salesians, que, lamentablement, no estan ni tan sols informats d’això. A tots i a l'opinió pública en general dirigeixo aquest article i conservo encara l'esperança que qui en sigui responsable es doni per al·ludit i posi en marxa la deguda actuació.

 © Anna Rossell

Voluntària de La ONGD Fundació Bosco Global