Nova carta de Xec Marquès a Anna Rossell (12-03-2023)

  • Xec Marquès i Coll, teòleg i salesià, actuallment a Tambacounda (Senegal)

Original català (sigue traducción al español, de Anna Rossell)

CARTA DEL TEÒLEG I SALESIA XEC MARQUÈS COLL A ANNA ROSSELL (12-03-2023)

Benvolguda Anna,

Com tu, tenc ganes de llegir l’Ananda Devi. Les ganes que vaig sentir escoltant l’entrevista que et citava a la meua darrera carta i pels comentaris que tu fas les ganes s’han multiplicat per dos. No només per la temàtica que desenvolupa sinó també per trobar-me amb la persona i escoltar-la convençut que ha de ser una bona trobada.

Entrant en el debat d’aquestes darreres correspondències que podríem anomenar la «paraula de déu» —deixem-lo en minúscula perquè, com afirmes, Déu per definició no té necessitat de res—. Vull aclarir l’especificitat cristiana del que anomenem «Paraula de Déu». En la fe cristiana, la Paraula de Déu és la persona de Jesús de Nazaret. L’Evangeli de Sant Joan, en la traducció francesa, escriu:

«Au commencement était le Verbe, et le Verbe était auprès de Dieu, et le Verbe était Dieu» (Jn 1,1). «Et le Verbe s’est fait chair, il a habité parmi nous, et nous avons vu sa gloire» (1,14). «Dieu personne ne l’a jamais vu, le Fil unique, lui qui est Dieu [...] c’est lui qui le fait connaître» (1,18).

La lectura cristiana de la Bíblia, en context de fe, té com a objectiu la trobada del creient amb Jesús. Per al creient, Jesús és Paraula Viva i sense l’Esperit Sant el text, la lletra, és morta i pot esdevenir eina de mort justificant tota mena d’injustícia i llavors no és Paraula de Déu, sinó paraula d’home.» [gènere].

Com a paraula escrita els texts son objecte de tota mena d’estudis i bastants d’ells tenen com a objectiu «descontaminar-la». L’exegesi bíblica és oberta a totes les disciplines per a determinar el Sitz im Leben[1] del text, però també per a «descontaminar-la» de tota instrumentalització ideològica per a justificar estructures polítiques, socials o culturals i també eclesials.

Al llarg de la història és tanta la contaminació que la temptació és de llençar la criatura amb l’aigua bruta.

Hi ha molt camí a fer, no fa gaire que dones exegetes, teòlogues, però també sociòlogues, lingüistes, psicòlogues... estan prenent la paraula per a fer neteja i alliberar la criatura de la brutícia.

El camí és llarg i, en Església catòlica, la marxa és lenta i feixuga.

A l’Evangeli de Joan trobam una paraula posada als llavis de Jesús «l’Esprit de vérité, il vous conduirà dans la vérité toute entière» (Jn 16,13).

Lentitud, feixuguesa i batalles perdudes no impediran la marxa en el camí de la veritat.

Anna, aquí ho deix, de por que, esperant anar més lluny en la meua reflexió, passin encara setmanes de silenci de la meua part.

Una abraçada

Xec

*

Traducción al español, de Anna Rossell

Querida Anna:

Como tú, tengo ganas de leer a Ananda Devi. Las ganas que sentí escuchando la entrevista que te citaba en mi última carta y, por los comentarios que tú haces, las ganas se han multiplicado por dos. No sólo por la temática que desarrolla sino también para encontrarme con la persona y escucharla convencido de que tiene que ser un buen encuentro.

Entrando en el debate de estas últimas correspondencias que podríamos denominar la «palabra de dios» —dejémoslo en minúscula porque, como afirmas, Dios por definición no tiene necesidad de nada—. Quiero aclarar la especificidad cristiana de lo que denominamos «Palabra de Dios». En la fe cristiana, la Palabra de Dios es la persona de Jesús de Nazaret. El Evangelio de San Juan, en la traducción francesa, escribe:

«Au commencement était le Verbe, et le Verbe était auprès de Dieu, et le Verbe était Dieu» (Jn 1,1). «Et le Verbe s’est fait chair, il a habité parmi nous, et nous avons vu sa gloire» (1,14). «Dieu personne ne l’a jamais vu, le Fil unique, lui qui est Dieu [...] c’est lui qui le fait connaître» (1,18).

La lectura cristiana de la Biblia, en contexto de fe, tiene como objetivo el encuentro del creyente con Jesús. Para el creyente, Jesús es Palabra Viva y sin el Espíritu Santo el texto, la letra, es letra muerta y puede convertirse en herramienta de muerte justificando todo tipo de injusticia, y entonces no es Palabra de Dios, sino palabra de hombre.» [género].

Como palabra escrita los textos son objeto de todo tipo de estudios y bastantes de ellos tienen como objetivo «descontaminarla». La exégesis bíblica está abierta a todas las disciplinas para determinar el Sitz im Leben [1] del texto, pero también para «descontaminarla» de toda instrumentalización ideológica para justificar estructuras políticas, sociales o culturales y también eclesiales.

A lo largo de la historia es tanta la contaminación que la tentación es tirar la criatura con el agua sucia.

Hay mucho camino a hacer, no hace mucho que las exégetas, teólogas, pero también sociólogas, lingüistas, psicólogas... están tomando la palabra para hacer limpieza y liberar la criatura de la suciedad.

El camino es largo y, en Iglesia católica, la marcha es lenta y pesada.

En el Evangelio de Juan encontramos una palabra puesta en los labios de Jesús «l’Esprit de vérité, il vous conduirà dans la vérité toute entière» (Jn 16,13). 

Lentitud, pesadez y batallas perdidas no impedirán la marcha del camino hacia la verdad.

Anna, aquí lo deje, de miedo que, esperando ir más lejos en mi reflexión, pasen encara semanas de silencio de mi parte.

Una abrazada

Cheque

[1] [1] A la crítica bíblica Sitz im Leben és una frase alemanya que pot traduir-se aproximadament com posició en la vida. En altres paraules, que no hi ha text sense context. El terme s’originà amb el teòleg protestant alemany Hermann Gunkel. [Nota d’Anna Rossell]

 

Etiquetes: