Nuestros/as maestros/as

  • Eduardo Zurro

Eduardo Zurro (1934-2004)

Adiós

Pido perdón por ocupar espacio,
por respirar el aire que no es mío.
Pongo los pies en un solar prestado
y es comunal el aire que respiro.

Se me ofrece la luz, puro regalo
que ilumina la senda que yo sigo,
merced a la luz, don soberano,
amanecen las cosas, las admiro.

El sol se precipita hacia el ocaso,
su jornada completa el peregrino,
hace mutis, dejándonos el palmo
de tierra que pisó al hacer camino.

Vuestro es el aire transparente, diáfano,
soplo vital que me mantuvo erguido.
Es general, de todos, ese hálito,
os lo devuelvo en mi último suspiro.

Oh Padre de la luz, resuelto en rayo
de tu eterno esplendor, te lo suplico,
llévame al reino de la luz, al patrio
hogar donde congregas a tus hijos.

© Eduardo Zurro, 2004

*
Català (Traducció d'Anna Rossell)

Adéu

Demano perdó per ocupar espai,
per alenar aquest aire que no és meu. 
Poso els meus peus en sòl que no em pertany
i respiro aquest aire, que em presteu.

Se m’ha brindat la llum, com pura ofrena
que il•lumina el senderi que segueixo,
i és gràcies a la llum, donació plena,
que es desvetllen les coses i em deleixo.

Vers a ponent el sol es precipita, 
el pelegrí completa la jornada,
ens deixa el pam de terra i es retira,
la terra que petjà en sa caminada.

És vostre l’aire transparent i diàfan,
l’hàlit vital de la meva durada.
És general; de tots és aquest aire,
us el retorno amb l’última alenada.

Oh Pare de la llum, tot fet llampada
del vostre esplendor etern, jo vos imploro,
porteu-me al regne de la llum, la casa
paterna on acolliu els fills, que enyoro.

© Eduardo Zurro, 2004

Etiquetes: 

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.