PARA ANIBAL GARCÍA, NUEVO CONTERTULIO DE ESTE BLOG

*
Al original catalán sigue su traducción al español

(Catalán)

HERÈNCIA

Que la culpa no t’apagui el rostre.                                                                    


Mira-la, digues-li el teu nom;
ella s’obra amb la teva paraula,

dibuixa amb mots segurs els seus contorns.
Toca-la! Quan tu l’abastis,

ella prendrà amb tu les seves formes.
I les prendrà per tu,

car tu no ets ella.

Posa-la davant teu,

i quan la vegis,

sabràs que encara té forma de fruita,

que l’arrossegues tu,

que dols per ella,

Eva.
© Anna Rossell

(Del poemari La veu per companya)

*
*
(Español)

HERENCIA

Que la culpa no te apague el rostro.                                                                    

Mírala, dile a ella tu nombre;

ella se abre con la palabra tuya,

con voz firme dibuja sus contornos.

Tócala! Cuando la alcances,

dibujará contigo su figura.

Y esto lo hará por ti,

pues no eres ella.

Colócala ante ti;

cuando la veas,

sabrás que tiene aún forma de fruta,

que la arrastras en ti,

que penas por ella,
Eva.
© de la traducción Anna Rossell

(Del poemario La veu per companya)

Etiquetes: 

Comentaris