PARA ENRIQUE CLARÓS (In memoriam)

  • Enrique Clarós

(Català)                                                    (A Enrique Clarós Lloret)

 

Per a aquells que crèieu en la nit

la mort és potser senzillament la retrobada,

el retorn al ventre generós de l’univers,

enyorat des que el destí humà

us va deposar al planeta terra;

potser vol dir senzillament marfondre’s

amb el magma original d’on tot va néixer.

Tu la intuïes:

pressenties l’altra cara de la vida

com a germana amiga que et cridava

-seductor, et captivava el cant de la sirena-.

Vas bleir per a nosaltres

amb la breu intensitat de l’aeròlit,

envoltat de vida inaccessible

en una carrera contra el temps,

aquest invent humà;

com a humà et sabies passatger

i l'espera et semblava massa llarga;

deleraves la teva immensitat,

senties el clam del magma etern.

I amb la teva immensitat t’has fos, amic,

la teva pols és ja per sempre un

amb el cosmos.

 

© Anna Rossell

 

(El Masnou, 01-10-2015)

*

*

Español                                                     (A Enrique Clarós Lloret)

 

Para aquellos que creíais en la noche

la muerte es quizá sencillamente el reencuentro,

el retorno al generoso vientre universal,

añorado desde que el destino humano

os arrojó al planeta tierra;

quizá sea languidecer simplemente

hasta fundiros con el magma original

de donde partió todo.

Tú la intuías:

presentías la otra cara de la vida

reclamándote como hermana amiga

-seductor, te cautivaba el canto de sirena-.

Para nosotros ardiste

con la breve intensidad del aerolito,

rodeado de vida inaccesible

en una carrera contra el tiempo,

este invento humano;

como humano te sabías pasajero

y era la espera demasiado larga;

ansiabas la inmensidad tan tuya,

sentías el clamor del sedimento eterno.

Y con la inmensidad tan tuya te has fundido, amigo,

ya tu polvo es para siempre uno

con el cosmos.

 

© Anna Rossell

(El Masnou, 01-10-2015)

Etiquetes: