PRESENTACIÓ DE LA NOVEL•LA DE CISE CORTÉS "EL HOMBRE ROTO"

  • Portada de "El hombre roto", de Cise Cortés

Al original catalán sigue su traducción al español

EL HOMBRE ROTO

DIVENDRES, 17 D’ABRIL 2015

BIBLIOTECA JOAN COROMINES, EL MASNOU

per Anna Rossell

Aquells/es que ens dediquem a escriure i a analitzar la literatura sovint tenim dificultats per classificar els textos en alguna de les caselles que la història literària ens ofereix. En el cas de la prosa i si esmentem aquelles més extensament conegudes parlem de microrelat, conte, relat, novel•la i novel•la curta. Si mirem d’aclarir cadascun d’aquests conceptes trobarem les definicions més variades i difícilment coincidiran. Alguns entesos podrien estar-se hores mirant d’il•luminar aquests termes i segurament no arribarien a un acord complert. Les dificultats més freqüents les trobem a l’hora d’oposar conte vs relat, relat vs novel•la curta i novel•la vs novel•la curta respectivament.

En el cas que ens ocupa –"El hombre roto"- jo diria que es tracta clarament i sens dubte d’una novel•la curta. Però aquesta denominació no fa referència només a l’extensió. De fet, jo diria que l’extensió és només una de les seves característiques, però no la principal. Perquè el fet de narrar una història en un nombre limitat de pàgines exigeix unes qualitats per part de l’autor/a que atorguen al text altres trets que són, a la meva manera de veure, els més essencials, aquells que caracteritzen més clarament allò que en diem novel•la curta: és a dir, recrear amb pocs personatges i en discrets escenaris tot un món. Aconseguir-ho reclama una destra habilitat per part de qui escriu. Jo diria que, contràriament al que pot semblar-li a un lector novell, és força més difícil reeixir en l’escriptura d’una novel•la curta que en una de dimensions estàndard. Perquè en una novel•la curta qui escriu no es pot permetre cap paraula supèrflua, ha d’estar amatent al més mínim detall significatiu que, de manera simptomàtica, ha de ser capaç de desvetllar en el lector sensible allò que hi ha al darrera, que sovint és tot un univers. Així, les condicions que imposa una novel•la curta exigeixen un control estricte i molt precís de la llengua, una extraordinària capacitat d’observació per captar i reflectir el perfil psicològic dels personatges i una habilitat remarcable en la construcció de la història que es proposa narrar, per tal de bastir una arquitectura sòlida amb els pocs materials de què disposa.

La novel•la de Cise Cortés, "El hombre roto", és un text que, en la breu extensió en què es narra, sap desplegar la història de la Merian, una dona de classe mitja, inquieta i sensible, que, en arribar a un moment determinat de la seva vida té la valentia de creure en ella mateixa i en la seva capacitat de superació, i lluita per aconseguir allò que es proposa, malgrat que es troba en un entorn hostil. Per narrar la història de la Merian l’autora se serveix d’altres personatges amb l’ajuda dels quals o contra els quals ella s’anirà perfilant i definint: el seu marit Guillem, la seva amiga Elena i els dos fills del matrimoni Jean i Elien, que juguen un paper necessari, per bé que no el més fonamental. L’escenari en què es mouen la Merian i en Guillem és gairebé sempre Bourg-Madame, amb esporàdiques escapades a Barcelona per part de la Merian.

Paral•lelament a la història de la Merian coneixerem una altra història, la d’una altra parella, en aquest cas italiana, Sofia i Guido, relacionats tots dos professionalment amb el món de l’art i la restauració d’obres pictòriques. Altres personatges del seu entorn són en Luca, un marxant d’art, l’Etienne, director del museu on treballarà en Guido, i en Pierre, company de Guido i, com ell, també restaurador. Els escenaris on s’esdevé la segona història seran Florència i, sobre tot, Avinyó.

Curiosament les dues parelles, les vides de les quals són prou diferents i prou semblants alhora, no confluiran mai (o podríem dir que només conflueixen en certa manera al final de tot, en el moment en què es clou la novel•la). Els personatges no es coneixeran mai entre si, i no desvetllaré als futurs lectors de la novel•la el perquè. Només diré que l’alternança d’aquestes dues històries, que fa l’estructura de la novel•la i que vull remarcar molt especialment, és una altra de les virtuts d’aquest text de la Cise Cortés, i que amb aquesta estratègia narrativa l’autora ens ofereix, a més, l’oportunitat de reflexionar sobre el procés i el perquè de l’escriptura.

A tots aquests elements cal afegir-hi una porció d’intriga a discreció, perquè la segona història, la de Sofia i Guido, conté l’ingredient d’una mort inesperada i en condicions gens clares, que serveix a l’autora sobre tot per caracteritzar un dels seus personatges i, de retruc, el personatge principal de la segona historia, la Sofia L’escriptora té la perícia de no desvetllar del tot com s’ha esdevingut aquesta mort, només apunta possibilitats i fa insinuacions, i deixa al propi lector la feina d’imaginar-s’ho.

La novel•la és pot comprar a Amazon en versió electrònica, en recomano encaridament la lectura. "El hombre roto" de Cise Cortés és un petit gran tresor.

Anna Rossell
*
Español

PRESENTACIÓN DE LA NOVELA DE CISE CORTÉS

EL HOMBRE ROTO

VIERNES, 17 DE ABRIL 2015

BIBLIOTECA JOAN COROMINES, EL MASNOU

por Anna Rossell

Aquellos/as que nos dedicamos a escribir y a analizar la literatura a menudo tenemos dificultades para clasificar los textos en alguna de las casillas que la historia literaria nos ofrece. En el caso de la prosa, si mencionamos aquellas más extensamente conocidas, hablamos de microrrelato, cuento, relato, novela y novela corta. Si intentamos aclarar cada uno de estos conceptos encontraremos las definiciones más variadas y difícilmente coincidirán. Algunos entendidos podrían estar horas intentando echar luz sobre estos términos y seguramente no llegarían a un acuerdo completo. Las dificultades más frecuentes las encontramos cuando oponemos cuento vs relato, relato vs novela corta y novela vs novela corta respectivamente.

En el caso que nos ocupa -"El hombre roto"- yo diría que se trata claramente y sin duda de una novela corta. Pero esta denominación no hace referencia sólo a la extensión. De hecho, yo diría que la extensión es sólo una de sus características, pero no la principal. Porque el hecho de narrar una historia en un número limitado de páginas exige unas cualidades por parte del autor/a que otorgan al texto otros rasgos que son, a mi modo de ver, los más esenciales, aquellos que caracterizan más claramente lo que llamamos novela corta: es decir, recrear con pocos personajes y en discretos escenarios todo un mundo. Conseguirlo reclama una diestra habilidad por parte de quien escribe. Yo diría que, contrariamente a lo que puede parecer a un lector novel, es bastante más difícil salir airoso/a en la escritura de una novela corta que en una de dimensiones estándar. Porque en una novela corta quien escribe no puede permitirse ninguna palabra superflua, debe estar atento al más mínimo detalle significativo que, de manera sintomática, debe ser capaz de despertar en el lector sensible lo que hay detrás, que a menudo es todo un universo. Así, las condiciones que impone una novela corta exigen un control estricto y muy preciso de la lengua, una extraordinaria capacidad de observación para captar y reflejar el perfil psicológico de los personajes y una habilidad destacable en la construcción de la historia que se propone narrar, para construir una arquitectura sólida con los pocos materiales de que dispone.

La novela de Cise Cortés, "El hombre roto", es un texto que, en la breve extensión en que se narra, sabe desplegar la historia de Merian, una mujer de clase media, inquieta y sensible, que, al llegar a un momento determinado de su vida tiene la valentía de creer en ella misma y en su capacidad de superación, y lucha para conseguir lo que se propone, a pesar de que se encuentra en un entorno hostil. Para contar la historia de Merian la autora se sirve de otros personajes con cuya ayuda o contra los cuales ella se irá perfilando y definiendo: su marido Guillermo, su amiga Elena y los dos hijos del matrimonio Jean y Elien, que juegan un papel necesario, aunque no el más fundamental. El escenario en el que se mueven Merian y Guillem es casi siempre Bourg-Madame, con esporádicas escapadas a Barcelona por parte de la Merian.

Paralelamente a la historia de Merian conoceremos otra historia, la de otra pareja, en este caso italiana, Sofia y Guido, relacionados ambos profesionalmente con el mundo del arte y la restauración de obras pictóricas. Otros personajes de su entorno son Luca, un marchante de arte, Etienne, director del museo donde trabajará Guido, y Pierre, compañero de Guido y, como él, también restaurador. Los escenarios donde ocurre la segunda historia serán Florencia y, sobre todo, Aviñón.
Curiosamente las dos parejas, cuyas vidas son bastante diferentes y bastante parecidas al mismo tiempo, no confluirán nunca (o podríamos decir que sólo confluyen en cierto modo al final de todo, en el momento en que se cierra la novela). Los personajes no se conocerán nunca entre sí, y no desvelaré a los futuros lectores de la novela el por qué. Sólo diré que la alternancia de estas dos historias, que conforma la estructura de la novela y que quiero remarcar muy especialmente, es otra de las virtudes de este texto de Cise Cortés, y que con esta estrategia narrativa la autora nos ofrece, además, la oportunidad de reflexionar sobre el proceso y el por qué de la escritura.

A todos estos elementos hay que añadir una porción de intriga a discreción, porque la segunda historia, la de Sofia y Guido, contiene el ingrediente de una muerte inesperada y en condiciones nada claras, que sirve a la autora sobre todo para caracterizar a uno de sus personajes y, de paso, al personaje principal de la segunda historia, Sofia. La escritora tiene la pericia de no desvelar del todo cómo ha ocurrido esta muerte, sólo apunta posibilidades y hace insinuaciones, y deja al propio lector el trabajo de imaginarlo.

La novela se puede adquirir en Amazon en versión electrónica. Recomiendo encarecidamente su lectura. "El hombre roto" de Cise Cortés es un pequeño gran tesoro.

Anna Rossell

Etiquetes: