(Poema d'Anna Rossell)

(Original català)

Desitj la mar ardida
com la pedra polida per l’oratge,
el vent huracanat i la tempesta,
viure essència i arrel,
la filigrana,
la passió dels sentits
lliures de jou. Desitj
la pell oberta als elements,
al sentiment sagnant,
al ventre obscur
de l’univers més ample.
Vull l’escarpat penyal,
la nafra viva,
el xardorós desert,
conèixer pregonament
tristesa i esperança,
explorar l’amor
amb cobejança.

Partir sabent qui sóc.
Endur-m’ho tot i res,
Deixar sols el meu rastre
a qui serveixi.

© Anna Rossell
(Tots els drets reservats)
*
*
(Traducción al español de Anna Rossell)

Deseo el mar ardido
como la piedra bruñida por el viento,
el aire huracanado y la tormenta,
vivir raíz y esencia,
la filigrana,
la pasión de los sentidos
desuncidos. Deseo
la piel expuesta a los principios,
al sentimiento abierto,
al vientre oscuro
del universo vasto.
Quiero el risco escarpado,
la llaga viva,
el tórrido desierto,
conocer lo insondable
—tristeza y esperanza—,
explorar el amor
con avaricia.

Partir sabiendo quién soy.
Llevarme todo y nada,
dejar solo mi estela
a quien le sirva.

© Traducción de Anna Rossell
(Todos los derechos reservados)