Anna Rossell: Poemarios

Espanyol

PARA VÍCTOR PÀMIES, ÚLTIMO SEGUIDOR DE ESTA TERTULIA, A MODO DE BIENVENIDA

*
Al original catalán sigue su traducción al español

(Catalán)

Ens cal escriure els noms
-tots els noms-, però no tenim l’espai
per a tants noms. Millor cerquem les mans
-totes les mans-, que col·loquin la sagrada pedra
al mig del món, morada de l’humà,
estigma de l’horror per recordar.

Per sempre més.

Etiquetes: 

BERLIN, BRANDENBURGER TOR

*
BERLIN, CORA-BERLINER-STRASSE EINS
da sprechen millionen von toten aus dem zement
aus stein einförmig und kalt vom grauen
ohne maß klagt eine dröhnende stille
klagt die gegenwart der toten ein
gleichförmiger zement dasselbe eintönige schwarz
endlos einförmige ebene des todes
des leidens ebenso endlos wie alltäglich (jahraus jahrein)
an ewiggleichem zweifel ohne namen der zement
millionen namen sie schreien zum himmel

Etiquetes: 

PARA ENRIC SANÇ I FERRANDIS, ÚLTIMO SEGUIDOR DE ESTE BLOG

*
(Català) 
Versión española a continuación                                      (A Bertolt Brecht)

O Deutschland, bleiche Mutter!
Wie haben deine Söhne dich zugerichtet
Daß du unter den Völkern sitzest
Ein Gespött oder eine Furcht!

Etiquetes: 

PARA MARIAN RAMÉNTOL I ALICIA ROSSELL, ÚLTIMAS AMIGAS SEGUIDORAS DE ESTA TERTULIA

*
(Català)

L’espitllera ha deixat de ser-nos
esperança. Ja no plora el nadó,
però la mare l’estreny
contra el seu pit.

Aigua, ha dit encara,
un altre cop.

I s’ha fet definitivament
de nit al vagó. I el tren de bestiar
s’ha mogut altra vegada,
lentament.

Com si no hagués arribat al seu destí,
encara.

Etiquetes: 

Pàgines