CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS COLL A ANNA ROSSELL (06-03-2024) / CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS COLL A ANNA ROSSELL (06-03-2024)

  • Xec Marquès Coll, teòleg i salesià, actualment a Tambacounda (Senegal)

Al original catalán sigue traducción al español (traducción de Anna Rossell)

CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS COLL A ANNA ROSSELL (06-03-2024)

Benvolguda i estimada Anna,

ben aviat farà un mes que vaig prendre la iniciativa d’escriure a partir de l’article que el mes anterior t’havia esmentat i a partir del qual em donava ganes d’encetar una conversa escrita[1]. Gràcies per haver llançat la iniciativa.

Fas referència a dues afirmacions de l’article de l’Etienne Tassin que et serveixen per a posar en valor la necessària tensió entre l’individu i la societat, que la literatura nacionalsocialista eliminava fent desaparèixer la individualitat. Fas veure també la necessitat de la pluralitat necessària a l’espai públic, entenc que per a preservar el que Tassin anomena «regime d’impropriété mutuelle».

Aquesta pluralitat es manifesta en el respecte a les minories a l’interior d’un país i també a les que conformen el món.

Estem parlant de la dimensió política que, seguint el pensament del Tassin, construeix (mise en place) amb el «que hi ha de comú» (ce qu’il y a de commun) o «en comú» (en commun) una «res publica».

Em sembla que una característica essencial de la «res publica» és el règim d’impropietat mútua (régime d’impropriété mutuelle) que fa possible l’intercanvi.

Continuant amb la lectura de l’article, trobem referència a Patocka (filòsof txec del qual mai havia sentit parlar), i a la seua reflexió sobre la societat des «ébranlés» (agitats, sacsejats...). He mirat de saber-ne més i encara que no sigui suficient com per a reflectir el seu pensament, m’ha ajudat a impulsar la reflexió.

El que m’ha fet ressò en la meua reflexió és el fet que la comunitat política, no es pot construir sense deixar-se sacsejar. Sobretot si la comunitat política ha de prendre en consideració que hi ha un «comú», que és la dignitat humana, i que hi ha un «en comú», que és la Terra.

Vist des de l’Àfrica del 2024 (particularment des de l’Àfrica occidental francòfona), amb els recents cops d’estat, amb la imparable emigració clandestina; vist des de la geopolítica dels conflictes violents (guerres i terrorismes), que són geo-econòmics i geo-estratègics; mirant l’Occident revingut a la política de la força dels blocs al Nord com al Sud (això entre els Estats) i a la política d’aixecar barreres i reforçar fronteres (contra el Sud)...

Escrius: “Educar en aquesta mentalitat és el primer pas i el més fonamental. Però igualment important, i molt difícil, és veure el camí per com portar-ho a terme”.

En aquest educar em sembla que cal tornar als fonaments del que «hi ha de comú»: la dignitat humana, i del que tenim en comú: la Terra. D’alguna manera també haurem d’expropiar DÉU de les religions perquè pugui ser una referència de «conversió» des de la riquesa de cada creença.

Xec

*

*

Traducción al español (de Anna Rossell)

CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS COLL A ANNA ROSSELL (06-03-2024)

Querida y estimada Anna:

Ya pronto hará un mes que tomé la iniciativa de escribir a partir del artículo que el mes anterior te había mencionado y a partir del cual me apetecía comenzar una conversación escrita. Gracias por haber lanzado la iniciativa.

Haces referencia a dos afirmaciones del artículo de Etienne Tassin, que te sirven para poner en valor la necesaria tensión entre el individuo y la sociedad, que la literatura nacionalsocialista eliminaba haciendo desaparecer la individualidad. Haces ver también la necesidad de la pluralidad necesaria en el espacio público, entiendo que para preservar lo que Tassin denomina «regime d’impropriété mutuelle». Esta pluralidad se manifiesta en el respeto a las minorías en el interior de un país y también las que conforman el mundo.

Estamos hablando de la dimensión política que, siguiendo el pensamiento de Tassin, construye (mise en place) con lo «que hay común» (ce qu’il y a de commun) o «en común» (en commun) una res publica. Me parece que una característica esencial de la res publica es el régimen de impropiedad mutua (régime d’impropriété mutelle) que hace posible el intercambio.

Continuando con la lectura del artículo, encontramos referencia a Patocka (filósofo checo del que nunca había oído hablar), y su reflexión sobre la sociedad de los «ébranlés» (agitados, sacudidos...). He intentado informarme, y aunque no lo haya hecho en la medida suficiente como para reflejar su pensamiento, me ha ayudado en la reflexión. Lo que ha sonado como eco a mi reflexión es el hecho de que la comunidad política, no se puede construir sin dejarse sacudir. Sobre todo si la comunidad política tiene que tomar en consideración que hay una esencia «común», que es la dignidad humana y que hay algo «en común», que es la Tierra.

Visto desde África de 2024 (particularmente desde África occidental francófona), con los recientes golpes de estado, con la imparable emigración clandestina; visto desde la geopolítica de los conflictos violentos (guerras y terrorismos) que son geo-económicos y geo-estratégicos; mirando Occidente revenido a la política de la fuerza entre los bloques Norte-Sur (esto es, entre los Estados) y de la política de levantar barreras y reforzar fronteras (contra el Sur)... Escribes: «Educar en esta mentalidad es el primer paso y el más fundamental. Pero igualmente importante, y muy difícil, es ver el camino de cómo llevarlo a cabo».

En este educar me parece que hay que volver a los cimientos de lo que «hay en común»: la dignidad humana y lo que tenemos en común: «la Tierra». De alguna manera también tendremos que expropiar el MANANTIAL de las religiones para que pueda ser una referencia de «conversión» desde la riqueza de cada creencia.

Xec

[1] Étienne Tassin, Espace commun ou espace public: https://books.openedition.org/editionscnrs/13773

 

Etiquetas: