CARTA DEL TEÒLEG I SALESIÀ XEC MARQUÈS COLL A ANNA ROSSELL

Original català

Sigue traducción al español

XEC-ANNA, 31-08-2025

Sí, que se’ns està venent un concepte i una expressió de la llibertat que fa nosa a la consciència. I sense consciència la llibertat és impossible.

El jutge dicta sentència perquè la seua feina és determinar la responsabilitat. Per això el jutge escolta els fets i escolta l’autor dels fets i els mesura en relació a la “llei”, que defineix el que és bo i el que és dolent.

Si eliminem la consciència aconseguim que l’individu només dirà “a mi ningú em diu què he de fer” quan esculli fer allò que no és bo o el que li faci pitjor [de fer]. El ningú exclou el “mi mateix” que em diu de fer el bé i evita de fer el mal.

L’exaltació de les llibertats “individuals” i tota altra exaltació que faci fi del fet que jo no sóc mi mateix sinó és en relació als altres, que oblidi que jo sóc individu perquè sóc amb altres que també són individus, és una negació de la llibertat. Eliminen de la consciència el principi fonamental: que el bé només pot ser bé si és també un bé categòric universal. Llavors “en tota llibertat” faig el que em convé encara que faci mal als altres.

La llibertat és sempre un repte per a la consciència. L’alteritat, i la intel·ligència d’aquesta alteritat, és el lloc on s’assumeix el repte. Avui el repte és escoltar les alteritats que la cultura patriarcal i l’hegemonia de la cultura occidental de l’home blanc ha callat durant molt segles.

Uns quants segles després de Kant, el categòric universal descobreix que només pot ser universal si assumeix la diversitat. Avui la consciència no pot no tenir en compte el que la llibertat ha conquerit en termes de gèneres, cultures, diversitat psicològica, sensorial i intel·lectual, religions, sistemes polítics i econòmics, la intel·ligència ecològica... No es pot ser lliure si continuem pensant en termes d’hegemonia patriarcal i [de raça] blanca; no es pot ser lliure sense integrar que el món és una casa comuna i que els/les que l’habitem constituïm una sola comunitat.

Ser lliure és alliberar-se de mentides, d’ideologies, de religions, d’hegemonies polítiques i econòmiques. Ser lliure és comprometre’s a un categòric universal que s’està construint perquè no es podrà ser millor sense rompre les fronteres d’una consciència egocèntrica, on l’ego poden ser col·lectius, estats, religions....

Xec

*

*

CARTA DEL TEÓLOGO Y SALESIANO XEC MARQUÈS A ANNA ROSSELL

Español (traducción de Anna Rossell)

XEC-ANNA, 31-08-2025

Sí que se nos está vendiendo un concepto y una expresión de la libertad que molesta a la conciencia. Y sin conciencia la libertad es imposible.

El juez dicta sentencia porque su trabajo es determinar la responsabilidad. Por eso el juez escucha los hechos y escucha al autor de los hechos y los sopesa en relación con la “ley”, que define lo que es bueno y lo que es malo.

Si eliminamos la conciencia conseguimos que el individuo sólo diga “a mí nadie me dice qué debo hacer” cuando escoja hacer aquello que no es bueno o lo que me cueste más [hacer]. El nadie excluye el “mí mismo”, que me dicta hacer el bien y evita hacer el mal.

La exaltación de las libertades “individuales” y toda otra exaltación que haga fin del hecho de que yo no soy mí mismo sino es en relación con los otros, que olvide que yo soy individuo porque soy con otros que también son individuos, es una negación de la libertad. Eliminan de la conciencia el principio fundamental: que el bien sólo puede ser bien si es también un bien categórico universal. Entonces “con toda libertad” hago lo que me conviene aunque haga daño a los otros.

La libertad es siempre un reto para la conciencia. La alteridad, y la inteligencia de esta alteridad, es el lugar donde se asume el reto. Hoy el reto radica en escuchar las alteridades que la cultura patriarcal y la hegemonía de la cultura occidental del hombre blanco ha callado durante muchos siglos.

Unos cuantos siglos después de Kant, el categórico universal descubre que sólo puede ser universal si asume la diversidad. Hoy la conciencia no puede no tener en cuenta lo que la libertad ha conquistado en términos de géneros, culturas, diversidad psicológica, sensorial e intelectual, religiones, sistemas políticos y económicos, la inteligencia ecológica... No se puede ser libre si continuamos pensando en términos de hegemonía patriarcal y [de raza] blanca; no se puede ser libre sin integrar que el mundo es una casa común y que los/las que lo habitamos constituimos una sola comunidad.

Ser libre es liberarse de mentiras, de ideologías, de religiones, de hegemonías políticas y económicas. Ser libre es comprometerse a un categórico universal que se está construyendo porque no se podrá ser mejor sin romper las fronteras de una conciencia egocéntrica, donde el ego pueden ser colectivos, estados, religiones...

Xec